Aquesta frase podria ser la síntesi de la carta setmanal que el bisbe de Sant Feliu de Llobregat va escriure al Full Diocesà d'aquesta diòcesi, el 5 de gener de 2020.

En ple debat d'investidura, a primers d'any, el bisbe Agustí va fer una reflexió sobre la importància i la conveniència dels acords, com els que ara són necessaris entre els governs de Catalunya i de l'estat espanyol.

El bisbe Agustí començava la seva carta afirmant que en el nostre món, «el més normal és que es facin pactes» i deia que «entre els humans gaudim de múltiples pactes (comerç, economia, política, contractes, convivència, relacions personals), de manera que si no existissin, no podríem subsistir».

Lluny de postures catastrofistes, el bisbe Agustí defensava en la seva carta setmanal la utilitat i la importància dels acords: «Sens dubte, el pacte en si mateix, és un avanç en la nostra convivència, és un autèntic motor de progrés». I és que, com reconeixia el bisbe Agustí Cortés, «la política té l'encàrrec de gestionar els conflictes en l'àmbit de l'exercici del poder social». Per això afirmava que «els pactes en la vida política són bons i desitjables, si la finalitat és realment bona». D'ací que el bisbe Agustí afirmés que «en principi, donem per descomptat que» els polítics «són sincers, quan afirmen que no busquen una altra cosa sinó el bé comú». El text de la carta setmanal, on el bisbe de Sant Feliu defensava la conveniència dels acords, continuava així: «Si els pactes són veritablement un bé per a la societat, benvinguts siguin». Per això creia que «sempre serà millor la tranquil·litat d'un pacte, que la crisi de l'enfrontament continu».

La reflexió assenyada del bisbe de Sant Feliu, molt allunyada de postures apocalíptiques d'altres bisbes, és una invitació a l'acord i una aposta pel diàleg, elements que farien possible una entesa entre els governs de Catalunya i de l'estat.

També en la nota d'octubre de 2017, els abats, abadesses, priors i priores dels monestirs de Catalunya demanaven que els polítics cerquessin «solucions» i no deixessin «enquistar un problema que, per la força o amb posicions maximalistes sols, s'agreuja».

I encara, el dia de Sant Narcís de l'any passat, el bisbe de Girona, Francesc Pardo, demanava «l'alliberament dels dirigents polítics i líders socials condemnats amb penes de presó i inhabilitació», ja que «la misericòrdia no va contra la justícia sinó que la perfecciona, la humanitza i és la màxima expressió de la saviesa». Per això el bisbe de Girona demanava «mesures de llibertat, necessitat de diàleg i capacitat de perdó».

I és que per trobar una solució al conflicte que viu Catalunya necessitem pactes, acords i diàleg, com demanaven els bisbes Francesc i Agustí. I també, com recentment ens recordava el P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, per afavorir la reconciliació seria bo l'indult als líders independentistes com un signe dels temps que vivim.