El públic va suspendre la funció de diumenge 20 de setembre d' Un ballo in maschera al Teatro Real de Madrid perquè no es va sentir segur i per a això va representar una òpera popular sobre la situació espanyola en la pandèmia, l'argument de la qual coneix ara tot Espanya.

El Teatro Real va ser el primer gran coliseu del món que va obrir. El teatre té regles sobre quan aplaudir i quan no, i no es va aplaudir el públic en entrar a la sala, com sí es va fer a Mallorca amb els primers alemanys que van arribar volant -en més d'un sentit- el dia en què els hotelers van vèncer els viròlegs perquè eren més i tenien lobby. Encara que a Espanya sempre és així, a això se li va dir la «nova normalitat», que -com la vella- ens té de campions d'Europa en pandèmia.

En nom de la llibertat, tal com l'entenen a Madrid, al Teatro Real podia posar en venda el 75% de l'aforament. En nom de la prudència, la direcció va decidir no treure a taquilla més del 65% de les localitats. En nom del mercat i de l'autoresponsabilitat dels aficionats es van vendre el 51% de les entrades.

Això va ficar, en fila que respectava la distància, 905 persones en un espai tancat per un temps superior a dues hores. En asseure's, els de les plantes superiors es van adonar que estaven colze amb colze, sense mantenir la distància interpersonal amb butaques buides pel mig, i es van queixar als acomodadors (en aquest cas, incomodadors). Les seves entrades eren les més barates i van voler veure la semblança entre les plantes altes de teatre i els barris baixos de Madrid, però en algunes de les localitats més cares els espectadors també estaven com polls en costura. Sense que comencés «El ball de màscares» un aforament en mascareta va començar a picar de peus i de mans. Uns van marxar i altres van decidir rebentar la funció.

Ara que es demanen prohibicions clares, fins i tot controlades per l'exèrcit, l'ensenyament del públic del Real és que va anteposar la salut a l'apetència i no va voler veure una òpera en condicions de botellón permeses per l'autoritat. Van saber cuidar-se. Salut.