24 de setembre de 2020
24.09.2020
Diari de Girona

La sacsejada figuerenca d'en Quim Nadal

23.09.2020 | 23:36
La sacsejada figuerenca d'en Quim Nadal

Fa pocs dies el bon amic Quim Nadal escrivia un article sobre l'estranya crisi existencial dels figuerencs respecte a la nostra ciutat. Certament, l'article era una reflexió sobre la percepció actual de Figueres, una ciutat que amb el nou mil·leni no acaba de trobar el seu lloc al món. Venint d'algú que va contribuir com ningú a transformar Girona la «sacsejada» ha estat generalment agraïda pel conjunt dels figuerencs.

Bàsicament per dos motius. Perquè ha sabut copsar el sentir de bona part de la ciutadania figuerenca que no acaba de trobar-se bé a la seva pròpia ciutat i en segon lloc, perquè des de la distància ha sabut mesurar amb precisió la situació actual d'una ciutat que no és el que ens pensàvem que era, però que tampoc està tan malament com a molts els agradaria i que no paren de pregonar.

Fa temps que els figuerencs no es troben del tot a gust a la seva ciutat. L'entrada del nou mil·leni va suposar un creixement poblacional molt important que no ha estat acompanyat per un redimensionament en equipaments, serveis i infraestructures. De fet, és de les ciutats que més han crescut en els darrers anys i ja voreja els 50.000 habitants.

A part del creixement dels darrers anys hi ha altres factors que han contribuït aquesta percepció agre. En primer lloc, és una ciutat que té tots els problemes d'una gran ciutat però pocs dels beneficis d'una ciutat petita. La important densitat de població, la manca d'oferta residencial unifamiliar, la manca de planificació urbanística i la complicada mobilitat fan que hi hagi dèficits en qualitat de vida que hauria de tenir una ciutat mitjana com Figueres. En segon lloc, és una de les ciutats mitjanes en les quals l'entorn de la ciutat –l'Empordà– és més «potent» que la pròpia ciutat i això fa que algunes inversions, recursos, negocis i residents de la pròpia ciutat no es concentrin principalment en ella sinó que es reparteixin per tota la comarca. I finalment, a la ciutat li ha faltat un horitzó de futur clar que fes que tothom remés en la mateixa direcció. Per a algunes ciutats ha estat la universitat; per a ad'ltres, altres projectes. No necessàriament ha de ser quelcom nou però sí que ha de ser renovat.

Pel que fa a la percepció de la ciutat que fa en Quim des d'una distància coneixedora, també hi coincideixo plenament. Tot i passar per un mal moment, Figueres té molts elements que ja voldrien altres ciutats i que són suficientment rellevants per no tenir cap por del futur si la ciutat s'ho creu. El que és estrany és que faci anys que no s'aprofita prou.

No només una ubicació envejable que la converteix en un node de connexions, sinó que, a més, és la ciutat catalana més petita amb una estació d'alta velocitat, la tercera ciutat catalana amb més tràfic de vitagers a mitjana distància i l'onzena a escala estatal amb més d'un milió de viatgers.

La ciutat també disposa d'una oferta cultural potentíssima amb el museu amb més visitants del país en una ciutat mitjana, el Museu Dalí i tres museus més que juntament amb el desconegut castell de Sant Ferran reuneix una oferta cultural i patrimonial de primer nivell.

La tradició comercial i gastronòmica de la ciutat continua essent prou forta tot i la patacada que suposa la pandèmia. Continua essent la ciutat mitjana catalana amb més comerços per habitant (18 per cada 1.000 persones) en un centre comercial peatonal a l'entorn de la Rambla i el Museu Dalí i la reconeguda tradició gastronòmica del Motel o l'Hotel Duran continua amb força i renovada amb nous restaurants de qualitat. A més, a part del tradicional públic de la zona, la ciutat continua atraient visitants francesos i estiuejants amb els seus valuosos mercats i oferta comercial.

Millorar, renovar i potenciar l'aposta turística, cultural, comercial i gastronòmica és un dels reptes de la ciutat. Per sort, darrerament han sorgit apostes empresarials en aquesta direcció que mostren com el potencial encara es manté, a pesar de tot.

I finalment, el que sembla la definitiva aposta pel Logis Empordà pot significar un desenvolupament logístic de primera magnitutd no només per empreses de la comarca o estrangeres sinó també per la indústria de la Garrotxa, que amb la connexió ferroviària poden desenvolupar el seu creixement natural en aquest node del corredor mediterrani.

Segurament, la formació és un dels grans reptes de la ciutat i és aquí on ha de centrar-se també en els propers anys.

La sacsejada d'en Nadal, però, ens deixava dos reptes en què hem fracassat en els darrers anys. La definició d'un projecte de ciutat que sigui capaç d'aglutinar totes aquestes prioritats i la capacitat de la societat figuerenca de deixar enrere la «figueresa», aquella crítica habitual tan característica i mirar el futur amb optimisme. Amb realisme crític però alhora amb esperança. Massa anys hem estat pendents del que havíem estat i ens hem oblidat que la vida realment va del que podem arribar a ser.

La sacsejada ha estat ben acollida –i té mèrit venint d'un alcalde de Girona– i podem dir que, a més de necessària, ha arribat en un bon moment. Entomar el repte depèn de tots els figuerencs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook