El BBVA
i el meu temps
Josep M. Rodríguez García BANYOLES
Cada dia que entro a la web del meu banc, el BBVA, per fer qualsevol tipus de gestió, em veig obligat a perdre temps en declarar que no vull «cookies» d'analítica, de publicitat o de personalització (ells calculen que són uns 4 minuts cada vegada).
El BBVA té dissenyada la seva web de manera que no registra ni memoritza la teva preferència de no voler aquest tipus de «cookies» i per tant insisteix contínuament i t'ho torna a demanar cada dia que hi entres. Evidentment, això se soluciona el dia que, ja cansat, fas l'opció de permetre les «cookies», cosa que fins ara no he fet. Si entro en la web unes 10 vegades al mes, això vol dir que perdo 40 minuts cada mes degut a aquesta estupidesa.
He dirigit diverses reclamacions en aquest sentit a diferents instàncies del banc: a la meva gestora, al servei d'atenció al client, etc., sense obtenir cap resposta satisfactòria. És evident que el banc, en aquest cas, menysprea les preferències i el temps del client, la qual cosa crec que representa una falta de respecte greu per part seva.
Destrossar
la Sanitat
salvador tarradas GUALTA
El papa Bonifaci VIII (1294-1303) patia mal de pedra sever als ronyons, amb seriós compromís de la seva salut. El comte-rei Jaume II li envià el seu metge personal, Arnau de Vilanova, de l'escola de medicina de Montpeller, que havia escrit un llibre sobre aquesta malaltia. El resultat del tractament fou tan satisfactori que feu exclamar al Papa: «Per fi he trobat un metge català que m'ha curat i m'ha retornat a la vida» (Acta Aragoniensia, 104).
És un fet que a l'edat mitjana la sanitat catalana ja comptava amb un prestigi que ha anat augmentant amb el transcurs dels anys, fins fer-se internacionalment reconegut durant tot el segle XX.
La sanitat catalana era modèlica fins que els polítics catalans que gestionaven la crisi financera, el 2013, van dur a terme grans retallades prioritzant l'economia per davant la salut; i els polítics espanyols van prioritzar la defensa de la unitat d'Espanya per sobre de la salut dels catalans: «Les hemos dado en todos los morros con Ramón Bagó, les hemos destrozado el sistema sanitario» (Conversa gravada entre Daniel de Alfonso i Jorge Fernández Díaz).
Ara, amb la doble crisi sanitària i econòmica, n'estem pagant amb excés les conseqüències de tot plegat, per la manca de recursos, que no donen ni per pagar com caldria els esforçats sanitaris.
L'adhesió, la connexió, l'alimentació...
Jesús Domingo Martínez girona
En educació, l'adhesió, la connexió, l'alimentació i la retroalimentació és diversa i és mútua. Educadors i educants es nodreixen mútuament, malgrat la seva diferència d'edat, de les seves peculiaritats personals, de les seves creences, del seu gènere ... cadascú agafa el que necessita de l'altre i cada un es porta, sense adonar-se'n, el que queda impregnat de l'altre.
Diuen les estadístiques (encara que hi ha estadístiques per a tot i que diuen de tot) que els resultats finals dels alumnes, aquest curs, no han diferit tant dels d'altres cursos anteriors.
Jo em pregunto, si això és així, quina necessitat hi ha d'ensenyament presencial, d'escoles, col·legis i instituts i d'una educació tal qual l'hem entès fins ara? Estalviaríem un munt de recursos materials, personals i de mals de cap amb un model semblant al del confinament. No obstant això, algú va dedicar temps a mesurar com van quedar els nostres alumnes en aquestes altres coses que no s'ensenyen a les escoles, però sí s'eduquen? Parlo de coses com la socialització, la convivència, l'intercanvi d'idees, l'amistat, l'amor, la reflexió compartida, l'acompanyament personal i grupal, l'educació emocional, la pertinença a grup, la complicitat... i tantes, i tantes, tantes coses fonamentals per al creixement de les persones.
