Des de l'arribada de la democràcia ha estat molt difícil construir un país laic. El Concordat de 1953 firmat Pius XII i Francisco Franco i en el seu nom Alberto Martín Artajo i per Monsenyor Domenico Tardini diu així: «En el nombre de la Santísima Trinidad. La Santa Sede Apostólica y el Estado español, animados del deseo de asegurar una fecunda colaboración para el mayor bien de la vida religiosa y civil de la Nación española (...) en conformidad con la Ley de Dios y la tradición católica de la Nación española». Durant la transició es firmen els acords concordataris de 1976 i 1979 de dubtosa legitimitat. Uns d'abans de la Constitució i els altres just cinc dies després sense debat ni publicitat. A poc a poc les noves generacions educades en llibertat han anat construint un país diferent i des de fa uns quants anys la laïcitat és hegemònica absolutament en les mentalitats col·lectives catalanes. Quasi no hi ha batejos, ni comunions, ni casaments civils. Segurament no hi ha ni un 5% de casaments catòlics, si tenim en compte que avui la majoria de gent s'aparella sense casar-se. A més les famílies han decidit que no volen classes de religió, per convicció o fins i tot els que creuen per por. L'actitud de l'església catòlica envers els casos de pederàstia ha actuat com un bumerang. La poca credibilitat que li quedava se n'ha anat en orris. Cal recordar que paguem uns professors que no han passat per oposicions, que a més fan altres assignatures i fins i tot fan de tutors. Ara faran de tutors també els mestres enviats per la comunitat islàmica. Brillant! Es respecten els grups bombolla? De totes formes pel que fa a les classes de religió la Constitució no determina que s'hagi de fer a les escoles: «Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares per tal que els fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d'acord amb les seves conviccions.»
I quan semblava que ja podríem treure la religió de les aules, ara resulta que hi posem la musulmana. I tot de gent jove els hi ha semblat bé. M'ha sorprès molt la reacció. Era dels que creia que les noves generacions acabarien de rematar el que vam fer la generació anterior, i era sortir del nacionalcatolicisme espanyol i del nacionalcatolicisme català i aconseguir l'hegemonia laica. I el que quedava a fer ho farien ells: treure definitivament la religió de les aules catalanes. Qui més ha protestat són les feministes catalanes laiques de famílies musulmanes. Sí, ho heu llegit bé. I quan ja tot és una bogeria al final Pilar Rahola, amb tota la raó del món, reivindica Najat el Hachmi. Tothom s'ha tornat boig? I jo defensant un article de Pilar Rahola. Estic temptat d'anar-me a confessar perquè he comés un pecat molt molt greu, segur. En el seu darrer llibre Najat El Hachmi: Sempre han parlat per nosaltres, diu «no estava preparada per a l'escenari actual». Jo tampoc. Al·lucino. No hauríem ja de derogar el Concordat i els acords concordataris?
