25 de setembre de 2020
25.09.2020
Diari de Girona

RBG

24.09.2020 | 23:32
RBG

La defunció de la jutgessa Ruth Bader Ginsburg, del Tribunal Suprem dels Estats Units d'Amèrica, ha tingut un gran ressò dins i fora d'aquell país. La brillant jurista, que ha mort a causa d'un càncer a l'edat de 87 anys, no només ha assolit un gran prestigi professional per la seva tasca en l'il·lustre òrgan de justícia, el més alt d'aquell país (no com el Tribunal Suprem espanyol, que està, en realitat, subordinat al Constitucional i als tribunals europeus de Luxemburg i d'Estrasburg), sinó que també ha aconseguit una popularitat sense precedents. Convertida en icona feminista i de la lluita contra la discriminació, se n'han fet múltiples llibres (diversos dels quals s'han esgotat en qüestió de dies) i un documental. La seva peculiar imatge, amb la característica toga negra i el collar blanc, i les seves inicials, així com el sobrenom «Notorious RBG», que li va posar una estudiant de dret, figuren avui a tasses de cafè, samarretes i tota mena d'objectes. El dia de la seva mort, centenars de persones del carrer s'aplegaren espontàniament davant la porta del Tribunal, per a retre-li homenatge, un acte inaudit en una institució d'aquestes característiques. S'imaginen vostès un acte similar a les immediacions del Suprem espanyol, el dia que mori algun dels seus magistrats?

Quan el cos de la finida encara era calent, ja es parlava de la importància de la seva desaparició en el món del Dret i de la política així com de la repercussió de l'inoportú traspàs en les eleccions a la presidència dels EUA. RBG constituïa una minoria en un tribunal marcadament conservador. Les darreres incorporacions a la cort, a proposta de Donald Trump, no han fet més que escorar l'òrgan en qüestió cap a la dreta. Com més aïllada estava Ginsburg, més eco trobaven els seus famosos vots particulars, que comencen per les paraules ja cèlebres, «I dissent» (Dissenteixo). Ella no va canviar mai la seva posició, fou el tribunal el que va derivar cap a un major republicanisme mentre ella s'erigia en la campiona de l'esquerra.

Filla d'immigrants, lluitadora infatigable, mare de tres fills, va lliurar desigual batalla contra la terrible malaltia, que cruelment s'endugué abans el seu marit. Havia perdut la seva mare quan ella encara era estudiant, i va cursar els estudis de dret quan ja tenia la seva primera criatura. Sàvia estratega, amb una disciplina fèrria, diuen els que la coneixien, va escollir amb gran intel·ligència els casos que va litigar com a advocada primer, i més tard aquells en què va afegir-hi l'opinió dissident, ja com a jutgessa. Va ser curosa en com presentava els casos davant d'un tribunal de tot homes, convençuts que el paternalisme era el millor per a les dones. En fi, amb el cos minúscul i fràgil de RBG se'n va també una personalitat gegantina i un mite de la lluita per la igualtat. La seva possible substituta difícilment resistirà la comparació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook