26 de setembre de 2020
26.09.2020
Diari de Girona

Aturar-se a pensar

26.09.2020 | 00:12
Aturar-se a pensar

Hi ha dues anècdotes que em posen de bon humor. La primera me la va explicar un amic que, després de la jubilació del recepcionista de la seva empresa, va descobrir una agenda telefònica buida de números, excepte a la secció de la lletra «P», saturada de telèfons amb referències a «Per si necessito un fuster», «Per si necessito un lampista» o «Per si necessito un metge». L'altra anècdota té com a protagonista un mecànic de motors de vaixell. El susdit va presentar una factura d'import astronòmic i en el desglossament de la dolorosa hi destacava un «Dues hores per pensar». La primera anècdota té el seu punt tendre i la segona la seva no sé què de cert. I és que, superada la fase de ràbia, cal reconèixer que l'ítem malbarata saviesa. Abans d'actuar, pensa. I, en determinats àmbits, com més pensem, millor actuarem.

Tenir les coses clares o gaudir d'una intuïció ràpida i infalible està sobrevalorat. És fantàstic que una nena de 12 anys ja sàpiga què vol estudiar Biologia i que la seva vocació és enrolar-se en un vaixell per estudiar cetacis, i no passa res si als 20 encara no té ni idea de cap a on dirigir la seva vida i necessita un temps per meditar sobre el seu futur. No és cap drama tenir un ritme diferent al convencional i és d'admirar topar-se amb algú que inverteix dues hores a pensar en estratègia, planificació i solucions a un problema. M'agradaria aplicar-m'ho perquè sempre em penedeixo de parlar de més i d'enviar un missatge en un moment d'arravatament.

Em pregunto si hi ha algú en l'àmbit polític que, en aquest mateix moment, està posant totes les seves connexions neuronals al servei del futur immediat. En l'immediat, toca apagar focs. Incendis. Toca gestionar confinaments, quadrar comptes, prioritzar recursos educatius o posar el focus en els més vulnerables, però algú hauria d'invertir temps a pensar què volem ser d'aquí a uns mesos. En què volem convertir-nos. Com ho farem per tenir a joves més qualificats. Com els seduirem perquè segueixin estudiant i no abandonin l'aprenentatge pels primers diners ràpids i fàcils que apareguin. Algú hauria de plantejar-se si convindria que aquest territori destaqui més enllà del sol i la platja. És el moment de fer-ho. Si seria una bona idea acollir empreses que es dediquin a la innovació, invertir en tenir la millor Universitat, si podríem convertir-nos en una comunitat que mima els que es dediquen a la investigació científica o en un lloc pioner en l'ús d'energies renovables i la cura mediambiental. S'hauria de pensar en com reflotar la cultura, tan picada i menyspreada. La lectura, les arts escèniques o la música alleugereixen els pesars i ens allunyen de la irracionalitat. Cal pensar el què i el com fer per donar sortides a tots aquells que es quedaran a la cuneta. Formacions, reubicacions, reciclatges o implicació d'empreses. Algú hauria d'estar pensant i reflexionant sobre el nostre Pla Marshall particular. On ens volem posicionar al ressorgir d'aquestes cendres, perquè no seria intel·ligent tornar on érem.

Tot i haver cobrat dues hores per conjecturar una solució, el mecànic no va encertar i el motor de la barca va morir. Serà que no li va dedicar el temps suficient. Convé aprendre la lliçó.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook