L'oblit i el perdó

Mentre el president Quim Torra eleva el nivell intel·lectual del debat polític incorporant-hi els renecs del capità Haddock segons Joaquim Ventalló -la tintinologia és una ciència i els tintinaires formen una religió-, a Madrid exploren l'anomenada «via Jaume Asens» per alliberar els presos del procés. Aquesta via consisteix a modificar d'urgència un sol article del Codi Penal per rebaixar la pena amb què es castiga el delicte de sedició. Pel principi de retroactivitat a favor del reu, el canvi aproparia el dia de la llibertat i mentrestant netejaria d'obstacles la recuperació de beneficis com el tercer grau. Si el mur de reaccions hostils que aixeca la iniciativa no és infranquejable -el simple tràmit obligat de les peticions d'indult ha deslligat les feres-, la llei podria entrar al Congrés dins aquest any, amb el suport actiu de Podem, comuns i bascos i la pressió del PSC perquè les baronies del PSOE no ho espatllin. Però aquesta no és la solució que demana l'independentisme, tant el de «confrontació intel·ligent» com el d'intel·ligència pragmàtica; per a tots dos la resposta al problema dels presos, i també dels exiliats, es diu amnistia. Encara que la conseqüència final sigui igualment la llibertat, la diferència conceptual és enorme. La paraula amnistia prové de la grega amnestia, que significa «oblit». Les amnisties esborren els delictes, eliminen els antecedents penals, i algunes fins i tot ordenen destruir les fitxes policials. L'Estat diu a l'amnistiat: vostè no va fer res punible, ni tan sols no l'haurien d'haver jutjat. Els indults, en canvi, afirmen: vostè va delinquir però nosaltres som bons i el perdonem si es penedeix i promet no tornar-hi.