26 de setembre de 2020
26.09.2020
Diari de Girona

Observacions al marge (II)

26.09.2020 | 00:12
Observacions al marge (II)

Madrid lidera els rebrots de la pandèmia fins al punt que ha hagut de prendre importants mesures restrictives. Díaz Ayuso va protestar contra els estats d'alarma i les normes per passar de fase i va pressionar per saltar-se les darreres fases tot reclamant les competències per a la Comunitat. Ara té totes les competències, els problemes se li acumulem i diu que és culpa del Govern Sánchez i reclama coordinació. Per trobar respostes s'han de mirar els pressupostos de sanitat, els metges i rastrejadors que no ha contractat quan li tocava i explicar què ha fet amb els 1.500 milions que va rebre per reforçar la sanitat. Pel bé dels madrilenys espero que reaccionin.

Catalunya treu rendiment del despropòsit de Madrid per fer veure que aquí estem bé però les xifres no ho corroboren, som la segona comunitat amb més casos percentuals. Aquí també les retallades van fer molt mal, no s'han revertit i no hem contractat els metges i rastrejadors que necessitàvem. Darrerament sembla que el govern està reaccionant. Esperem que funcioni pel bé del país.

En unes declaracions, el líder d'UP, Pablo Iglesias, va defensar que s'han de pactar els pressupostos amb les forces progressistes, que identifica amb els que van fer possible el govern de coalició. En això sembla que coincideix amb ERC. No ho veig així perquè crec que és moment de buscar el màxim consens possible. Però el que més em sorprèn és que veten Ciutadans i troben bé pactar amb Puigdemont. Vol dir que situen el nou partit de Puigdemont entre les forces progressistes o que consideren que Puigdemont dona suport al govern de coalició? No deixa de sorprendre'm que algú pugui considerar la marca Puigdemont com quelcom progressista quan no és més que una forma devaluada de pujolisme caduc. Serà la seva mística de fugat? Per cert, algú té idea de què pensa Puigdemont dels pressupostos, de quins han de ser els seus eixos bàsics? Per contra, si Ciutadans vol desenganxar-se del trio de Colón, les idees econòmiques de Garitano són prou interessants per poder discutir-les.

No entenc per què el Govern no va negociar el tema dels romanents amb els ajuntaments. Li va costar una derrota que podia haver evitat i haurà de negociar igualment. El problema m'ha recordat que quan a la Transició es parlava de finançament, es deia que la repartició d'impostos hauria de tendir al 50% per a l'Estat, 25% per als municipis i 25% per a les autonomies. El parent pobre segons aquelles perspectives són els ajuntaments, perquè avui l'Estat està prop del 50%, les autonomies, prop del 35%, i els ajuntaments, al 15-16%. És veritat que les autonomies tenen més competències de les que es preveien però potser també té a veure amb el fet que les autonomies s'han identificat amb la cultura de la queixa i els ajuntaments s'han preocupat més de governar.

Casado i el PP tenen un problema greu amb la Kitchen. Sembla que es va usar la policia i els fons reservats per esborrar proves de l'existència de la caixa B del PP. Casado pensa potser que dient que ell era jove i que ja no té ningú d'aquell temps està tot solucionat. Casado ha d'assumir la realitat o tindrà molts problemes, no pot dir que no assumeix el que va fer el PP de Mariano Rajoy mentre ell era diputat. Fins avui el seu lideratge ha estat basat en la confrontació, mai aborda els problemes, però si vol afirmar-se com a líder ha d'afrontar la Kitchen i el problema de la comunitat de Madrid sense dilació.

Joan Majó va publicar el 1997 el llibre Cables, xips i poder. Era el moment que arribava internet per a tothom i la UE feia propostes per legislar sobre el tema. Recordo que una de les coses que deia era que hi havia les xarxes i els continguts que s'hi distribuïen i demanava que la legislació no permetés que les dues estiguessin en les mateixes mans perquè implicava monopoli. No fa gaire recordo un reportatge a un diari parlant de com trossejar les grans empreses tecnològiques, les GAFA. Avui les GAFA tenen les xarxes i bona part dels continguts i a sobre paguen pocs impostos. El debat sobre aquests temes em sembla més urgent que mai en l'època del virus perquè sembla que estem anant en sentit contrari.

Els empresonats i els fugats van fent declaracions i escrivint llibres, parlen dels altres polítics catalans i espanyols amb uns qualificatius que no m'agraden com no m'agrada que continuïn a la presó o fugats. Per contra m'agrada veure uns líders catalans i espanyols de l'esquerra que respecten els líders independentistes, no fan desqualificacions sense més com també fan els de la dreta. Mentre no arreglem el problema dels presos i no comenci una negociació seriosa, em sembla una bona mesura. Si entre tots aconseguim normalitzar les coses, aleshores hauríem de tornar a confrontar idees democràticament, sense desqualificacions.

Que Catalunya necessita eleccions no sols és un clam sinó una veritat incontestable es miri com es miri, però aquí no hi ha cap grup independentista que s'atreveixi a fer el que caldria perquè es convoquin. Quan l'octubre del 2017 Puigdemont va voler convocar eleccions va ser ERC qui s'hi va oposar frontalment (recordin les 30 monedes d'en Rufián) i la seva conseqüència va ser el 155 i avui encara tenim líders a la presó. Ara qui no vol convocar eleccions és el vicari que presideix la Generalitat. Si llavors Puigdemont no es va atrevir a fer el que va dir que volia fer i en comptes de dimitir va claudicar, avui és ERC qui no s'atreveix a dimitir del Govern (el que hauria de fer si creu que calen eleccions) i manté un president caducat no se sap per què. Espero que no haguem de penedir-nos del retard en la convocatòria.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit