Cartes

de les Dones

Josep Brugada Gutiérrez-ravè Girona

Ahir a la tarda vaig estar passejant pel Barri Vell de la nostra ciutat, una calma inaudita, per bé o per mal, planava pels carrers que em transportà a la meva època d'estudiant adolescent. En arribar al mirador dels Maristes, la meva decepció va ser total. Tot l'entorn del Mirador està ben degradat, els edificis confrontants amenacen seriosa ruïna, tots els forats i velles finestres dels edificis són cataus de brutícia i de rats d'època napoleònica. Vaig pensar que tot plegat era una mala i indignant postal de la ciutat. El Mirador dels Maristes, que tantes vegades va servir a Josep Pla per oferir-nos una bella postal literària dels teulats de la ciutat, del paisatge d'enllà de la Devesa és avui tot un entorn penós, brut i deixat.

Del Mirador dels Maristes se'n diu avui Mirador del Carrer de les Dones. Si contempleu tot l'entorn del carrer Oliva i Prat, el que havien estat els patis inferiors dels Maristes, l'espai ara és l'antítesi de la ruïna romàntica. Què s'ha de fer en aquest entorn? Per què no s'hi actua ja d'una manera eficaç? Què pensa fer l'Ajuntament per dignificar d'una vegada aquest espai? No s'hi podria construir de nou un edifici singular, de velles pedres, privat o públic per tornar a donar esplendor i ús a aquest entorn del Barri Vell? Hi tindria cabuda algun edifici privat o públic en el terreny del carrer de la Claveria? Algun projecte hi ha d'haver o hauria d'existir. Hauria d'estar a mans de l'Ajuntament de Girona poder remoure el que sigui a fi i efecte de tirar-hi endavant algun projecte d'acord amb els plans especials del Barri Vell. I si més no, de moment, i pels temps crítics que corren, crec que s'hi hauria de fer alguna actuació d'urgència per tal que tot l'espai tingui per a propis i estranys una decència que s'adigui amb la resta.

In memòriam

Jordi Pous

Eulàlia Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Amb l'inici de la tardor se'ns n'ha anat en Jordi Pous, una excel·lent persona, a més a més de ser un artista bo que tant conreava l'escultura, la pintura, com componia música i feia cançons. A la sala d'art La Finestra-Art de la Bisbal d'Empordà hem pogut veure sempre la seva obra, juntament amb la de la seva dona, l'artista Rita Ester. És impossible de no creuar per la carretera que travessa la Bisbal, convertit al seu pas en carrer principal, ple de ceràmica i antiquaris, i no veure-hi l'escultura d'una dona, feta pel Jordi, i mirant-nos des de dalt el balcó de casa seva.

La Girona absurda

Andreu Llensa Ribó girona

Les modificacions que l'Ajuntament de Girona està duent a terme semblen fetes per complicar la vida als gironins. Entre la proliferació de carrils bici, la majoria molt poc utilitzats i de vegades amb amplades més grans que el mateix carrer, les illes de pedres amb cantos afilats i altres artefactes són, a més de no servir per res, lletjos, cars i molt perillosos. El carrer la Creu és un bon exemple. Estan transformant la nostra ciutat en una mena de parc temàtic anticotxe. Fan més nosa que servei i converteixen la pretesa pacificació en una estranya mobilitat sense sentit, no aporta cap benefici pel ciutadà, a part de ser un càstig per la gent gran i amb mobilitat reduïda.

En totes aquestes actuacions el consistori està malgastant una gran quantitat de diners (nostres) que es veurà incrementat quan s'hagin de desmuntar tantes barbaritats. Qui la fa la paga i ja comença a ser hora de demanar responsabilitats als ­promotors i si cal, a les seves butxaques.