Avui 27 de setembre el Papa ens convoca a celebrar la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, per recordar la tragèdia dels desplaçats interns, una drama sovint invisible que la crisi causada per la pandèmia de la covid-19 ha agreujat.
En el seu missatge el papa Francesc ens recorda que a la fugida d'Egipte, també «el nen Jesús experimentà, amb els seus pares, la tràgica condició del desplaçat i del refugiat» i que també «en els nostres dies, milions de famílies poden reconèixer-se en aquesta trista realitat» dels refugiats, «que fugen de la fam, de la guerra i d'altres perills greus en busca de seguretat i d'una vida digna per a ells i les seues famílies».
El Papa ens exhorta a vore en els qui pateixen el mateix Jesús, «present en cadascun d'ells, obligat (com en temps d'Herodes) a fugir per salvar-se». Per això, com a cristians, els Papa ens recorda que «estem cridats a reconèixer en els seus rostres el rostre de Jesucrist, afamat, assedegat, despullat, malalt, foraster i empresonat, que ens interpel·la».
El papa ens vol fer vore que «els desplaçats interns ens ofereixen aquesta oportunitat de trobament amb el Senyor». I com que és «necessari conèixer per comprendre», no podem ignorar els qui sofreixen, perquè sovint «quan parlem de migrants i desplaçats, ens limitem a números. Però no són números», com ens diu el papa, «sinó persones». D'ací que «si coneixem les seues històries, aconseguirem comprendre» la situació que viuen, per així «fer-nos proïsmes per servir», com el bon samarità (Lc 10:33) va reconèixer en la persona malferida, el seu proïsme.
Tots sabem, com ens diu el Papa, que «les pors i els prejudicis ens fan mantindre distàncies amb altres persones i ens impedeixen acostar-nos com a proïsmes i servir-los amb amor». El Papa ens convida a «aproximar-nos al proïsme», cosa que «significa estar disposats a córrer riscos, com ens ha ensenyat el personal sanitari en els últims mesos» degut a la pandèmia de la covid-19.
El Papa també ens fa vore que «per reconciliar-se, és precís escoltar» en una societat que no escolta, caracteritzada per l'aïllament i l'individualisme. Per això «l'amor, el que reconcilia i salva, comença per una escolta activa», tot i que «en el món d'avui s'està perdent la capacitat d'escoltar». Com ens recorda el papa, «només amb una escolta humil i atenta, podrem arribar a reconciliar-nos de veritat».
El Papa acaba el seu missatge recordant-nos que «aquest no és el temps de l'egoisme, perquè el desafiament que enfrontem ens uneix a tots».
Tant de bo no tanquem el nostre cor, ni mirem amb indiferència aquests germans nostres que venen al nostre país buscant una vida més digna.
Amb la situació dramàtica que viuen les persones internades al camps de refugiats de Mòria, cal que, urgentment, Europa afronti la tragèdia que viuen homes, dones i nens, que fugen de la guerra i de la fam.
