n despenjar el telèfon mòbil es manté l'ara, però es canvia mentalment l'aquí per atendre algú o alguna cosa que està en una altra banda. Moltes persones interrompen, sense dubtar, el que estan fent, parlant o treballant per una trucada de telèfon mòbil com si a l'altre costat hi hagués alguna cosa més important a fer, parlar o treballar que el que estan fent, parlant o treballant en aquest lloc i en aquest moment. Per a molta gent, el mòbil és com el telèfon de l'esperança d'alguna cosa millor o més urgent. Esperen més del so que porta de lluny el mòbil que del que l'oïda, la vista, el gust, el tacte i l'olfacte els estan oferint de prop.

Diu un estudi que el mòbil ens distreu 150 vegades al dia, però això només els passa a les persones que donen preferència a la realitat immediata. Aquells per als quals el seu mòbil és un telèfon de l'esperança d'alguna cosa millor, el desplegament sensorial de la realitat immediata els distreu centenars de vegades al dia de tots els vídeos, fotografies, músiques, missatges i converses que arriben pel mòbil. Pot semblar absurd això que dic, però no és així a jutjar pel que es fa: hi ha persones que escullen el món millor del mòbil fins i tot quan estan conduint. En el terç de les morts de trànsit que es deuen a distraccions, la majoria procedeixen del mòbil. Mal binomi: tracció i distracció.

El més mòbil no és el telèfon, sinó l'atenció, un procés cognitiu que serveix per orientar-nos i sempre portem en funcionament. Apreciem tant l'atenció que només estem disposats a prestar-la, però la nostra societat s'ha tornat un mal barri on molts volen robarnos-la. Passem el dia recuperant l'atenció d'estímuls que se la volen quedar pel procediment de l'estirada i, per si fossin pocs els que ofereix la vida a cada instant, portem a sobre un aparell que porta des de lluny un munt d'avisos, encàrrecs, alertes, trucades a què es tendeix a donar preferència, sobretot les persones que estan molt concentrades en distreure's, valgui la paradoxa.