30 de setembre de 2020
30.09.2020
Diari de Girona

Consentiment o pederàstia?

29.09.2020 | 23:36
Consentiment o pederàstia?

La relació sexual d'una nena de 13 anys amb un home de 51, tolerada per la seva mare i per la intel·lectualitat francesa dels anys 80'. És la història de Vanessa Springora, autora d' El consentiment, el relat en primera persona d'una nena seduïda per un famós escriptor, Gabriel Matzneff, que no només no amaga la seva predilecció pels menors i els viatges que fa a Manila buscant sexe infantil, sinó que fa gala d'això en entrevistes i llibres sense rebre mai un retret.

Podem parlar de consentiment en la relació d'una adolescent i un home de cinquanta anys? Quines conseqüències té consentir la pederàstia sota el mantell de la llibertat sexual? Què entenem per violència? Se circumscriu només a cops i amenaces? No és una violència extrema tenir relacions amb infants de 8 anys en països pobres tot i que les criatures es tirin als braços dels abusadors? És lícit que la literatura faci apologia de la pederàstia?

Són algunes de les preguntes que planteja el llibre que és l'autobiografia de la pròpia Springora sobre un tema que ens costa mirar de cara. La història va de la víctima però també de la mare, que no només accepta la relació sinó que la normalitza, convidant el depredador a sopar «en família» o compadint-se d'ell quan la nena li diu que vol deixar-ho. Esgarrifa la indiferència d'un entorn que l'abandona a la seva sort. Un entorn, el d'intel·lectuals i periodistes, que riu les gràcies a Matzneff i signa manifestos donant suport a la llibertat de nens i nenes per tenir relacions amb adults sense reflexionar sobre les conseqüències que té això.

Una societat que en nom també del feminisme i de la llibertat de les adolescents a decidir sobre el seu cos, oblida que aquesta nena té també dret a ser protegida dels depredadors sexuals perquè el consentiment és una cosa que té una condició: s'ha de produir entre iguals. I una relació d'aquest tipus és tot el contrari. No es pot equiparar l'experimentació entre adolescents que comencen a descobrir el sexe amb una situació en què una de les parts es converteix en instrument per als jocs de l'altra.

El llibre torna a treure a la llum el debat sobre el fet que intel·lectuals com Simone de Beauvoir signessin el 1977 una carta redactada pel mateix Matzneff que defensa tres homes acusats de tenir relacions amb nois i noies de 13 i 14 anys adduint que les víctimes havien «consentit». Alguns afirmen que això ha de ser analitzat sota el prisma d'un context històric en què les avantguardes defensaven la llibertat absoluta sobre els cossos sense considerar que el consentiment d'un o una menor pugui induir-se.

És difícil acceptar, però, que els anys 70' i 80' representessin un context radicalment diferent a l'actual i la prova és que la pròpia Springora recorda que aquesta tolerància no s'aplicava a la població general sinó només a una elit d'artistes. La mare de Springora s'hauria pres les coses de la mateixa manera si en comptes d'un famós escriptor hagués estat un comptable desconegut? No ho sabem. L'autora explica que la seva mare mai ha reconegut haver-se equivocat encara que els efectes de la relació van impedir a la seva filla portar una vida normal durant dècades.

El llibre torna a posar sobre la taula també si és lícit que la literatura faci apologia de la pederàstia. L'escriptora Laura Freixas ha intentat respondre a això diverses vegades arran de  Lolita, la novel·la de Nabokov que presenta els abusos d'un padrastre que quadruplica en edat a una adolescent com «una història d'amor». Llegir-la, sí, diu Freixas, però també analitzar-la i no deixar de veure que darrere d'una gran novel·la hi ha una història que intenta edulcorar un episodi d'abusos continuats d'un home gran contra una nena que no hauríem de consentir mai a la vida real.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook