El món descendeix l'activitat i puja la covid excepte a l'Àrtic, d'on arriben refrescants notícies. Aquí n'hi ha tres, no són tantes, però és l'Àrtic!, 16 milions de quilòmetres quadrats poc poblats i transitats on els qui antropomorfitzen la Terra la veuen desfer-se en llàgrimes pel canvi climàtic. Així li passa a l'activista ambiental anglesa Mya-Rose Craig, de 18 anys, que va arribar a la vora del gel marí en un vaixell de Greenpeace per fer-se una foto -sola, amb una pancarta de la vaga juvenil contra el canvi climàtic- que és un punt àlgid (molt fred) de la instagramàtica ecològica.

És la imatge per una gran crisi en la qual Hamal Qureshi va trobar una oportunitat gran de deixar Wall Street i plantar-se a Svalbard (Noruega) a embotellar aigua d'iceberg. La compren a 80 euros l'ampolla els rics que creixen a la calor de l'oportunitat permanent i drenen amb despeses extravagants els immensos capitals que acumulen en les crisis successives. Els pols pels quals es queixa Mya-Rose Craig perden 500 gigatones de gel a l'any, de les quals Qureshi n'aprofita 3 o 4 tones, complint les lleis de respecte a l'entorn, tot i que les seves aigües foses de gels mil·lenaris necessitin molt combustible per arribar a destinació. L'eslògan de la seva marca és «prova l'Àrtic per salvar l'Àrtic» perquè els milionaris se sentin ecologistes i cool a l'hora de beure i pensin que alguna cosa de la riquesa que acumulen per comprar ampolles d'aigua de 80 dòlars serà per als inuits.

La incessant activitat àrtica arriba al turisme i presenta Mike Horn i Fred Roux, dos suïssos que es van trobar un iceberg en la seva travessia i van decidir mudar de marins a alpinistes i escalar-lo. Quan estaven a mitja alçada, l'iceberg es va enfonsar. Van sobreviure. Horn ho va publicar a Instagram i YouTube perquè la gent ha de veure «el que no s'ha de fer». Si alguna vegada navego per l'Àrtic i veig un iceberg, no em passarà pel cap escalar-lo. Gràcies, Mike, gilipolles. Gràcies per l'aigua, Quresi, no porto monedes. Gràcies per res, Mya-Rose.