Recentment us parlava de l'avantprojecte de la Llei d'Enjudiciament Criminal, que vindrà a substituir l'antiga, que data ni mes ni menys de 1882. Sens dubte, com us comentava, la novetat més important de la reforma serà que el ministeri fiscal assumirà la direcció de la investigació, sota el control judicial, com succeeix en altres països del nostre entorn.

Una altra de les novetats importants és que es reforça el dret de defensa. Aquest és un punt vital, ja que per desgràcia, últimament, han sortit a la llum moltes -massa- vulneracions de drets ocorreguts durant la fase d'instrucció, que en ocasions s'han anat denunciant de manera reiterada però que no han estat reconegudes fins a la fase de judici oral, el que pot passar després de molts anys des que s'hagi produït aquesta vulneració. Fins i tot de vegades aquestes vulneracions han hagut de ser reconegudes per òrgans judicials europeus o internacionals.

L'avantprojecte de Llei reforça el dret a la presumpció d'innocència, principi que alguns només invoquen quan els interessa o els afecta personalment, però en canvi se n'obliden quan afecta el veí. De fet, la reforma reconeix implícitament que la nostra societat requereix madurar encara molt en aquest concepte, a diferència del que passa en altres països. En aquest sentit, l'avantprojecte defineix per primera vegada el concepte de «dret a la presumpció d'innocència», no només com a exigència d'una mínima prova de càrrec, sinó com a convicció més enllà de qualsevol dubte raonable.

Dins de l'esfera de protecció del dret a la presumpció d'innocència, l'avantprojecte contempla la prohibició de comunicar la identitat o imatges de l'investigat. També s'especifica que només es poden transmetre als mitjans de comunicació dades i fets objectius amb transcendència informativa, que no pot incloure valoracions o judicis contraris a la presumpció d'innocència. I es reforça també la excepcionalitat de la presó preventiva, contemplant altres mesures que no siguin tan restrictives.

Un altre dels aspectes que es reforcen, i que també és de vital importància, és que l'investigat ha d'estar informat dels fets que se li atribueixen, des del minut u. I dic que es reforça perquè això ja ho contempla la vigent norma, però a la pràctica és cert que en moltes ocasions això no passava, o almenys no es feia correctament. De fet, l'avantprojecte recull que el ministeri fiscal ha d'informar dels fets i de la seva qualificació jurídica a la primera compareixença de l'investigat. També es reforça l'accés íntegre a l'expedient judicial des del primer moment, a excepció que s'hagi declarat el secret de les actuacions, quelcom que ha de ser excepcional. I és que no podia ser, com per desgràcia ha via passat sovint, que la declaració de l'investigat es fes sense que l'advocat hagués pogut revisar amb temps les actuacions i un cop entrevistat privadament amb el seu client, la qual cosa també es reforça en la nova llei.

Per acabar, i també dins de la protecció del dret de defensa, una important novetat, que ja es venia aplicant excepcionalment en alguns casos a Girona. En el judici oral, l'acusat només declararà a instància de la seva pròpia defensa i un cop s'hagi practicat la prova de l'acusació. S'ha acabat això que els judicis comencin sempre amb la declaració dels acusats, i és que s'ha de tenir molt present que és l'acusació la que ha de provar els fets que s'hi imputen, i no pas la defensa de la seva innocència. A més, només la defensa podrà recórrer per obtenir la revisió dels fets en la segona instància.

Guanyem en garanties, això és evident. Ja tocava.