L'excessiva dependència d'un únic motor, el turisme, no resisteix una mínima anàlisi de les fortaleses i debilitats del sistema. Culpar-ne la pandèmia és camuflar una greu errada de planificació socioeconòmica. Tant, que fa dubtar de si els gestors polítics estan realment capacitats per a la tasca que generosament es cobren. Qualsevol inestabilitat, possibilitat d'atemptats terroristes, el preu del transport contaminant, pot fer trontollar el sistema. És un model que era qüestió de temps que acabés col·lapsant.

A Lloret, grans dinosaures hotelers imperen i degraden l'urbanisme. A partir dels 80, la necessitat d'emplenar-los fa que s'obrin les portes al tot està permès. Els darrers anys, per sobreviure, adopten el Tot Inclòs, emplenar al preu que sigui. Les mateixes agències imposen el model. Una lluita a mort pels diners dels turistes amb maquillatge aquí i allà per amagar l'obsolescència i la decrepitud. Però els números no quadren: es permet que els hotels tinguin botiga i bufets lliures als vianants a 10 o 12 euros. L'efecte és devastador: les zones comercials minven, la seva oferta cada vegada més devaluada, el microcosmos de botiguetes i tavernes al voltant dels hotels desapareix. I des de fa anys el municipi amb la renda familiar més baixa.

Ara, els hotels i apartaments turístics tasten l'amargor de la competència ferotge: Sota les pedants sigles HUT, Habitatge d'Ús Turístic, s'amaga la contaminació de la baixa qualitat que infecta ja les àrees residencials. El «tot s'hi val» en els HUTs, vol dir, com a testimoni directe rubrico, fotre la música «a tot taco», i no sortir en tots els dies del lloguer de l'HUT. Arriben fins i tot a portar-se la compra de casa. Res a veure les despeses fixes de personal i exigències en seguretat i higiene, impostos i taxes associats, etc., que generen aquests HUTS amb els dels establiments professionals. Els mateixos hotelers tenen pisos HUT, tot s'hi val per fer diners. Les cases amb piscines, molt buscades, obren la porta a uns lucratius negociets, recolzats per l'administració local, que permet, en cases normals, ocupacions de 15, 18, 20 i 22 persones. Llegint el CTE no podrien tenir-ne ni la meitat. Competència directe d'hotels i hostals.

Els serveis associats a aquest HUTs, no ens enganyem, solen anar a càrrec de l'economia submergida. Polítics, com s'entén això? Focus de sorolls i molèsties habituals pels veïns. Consums de llum, aigua, residus, fora de mida. Intervenció freqüent de policia local. En definitiva, excés de despesa en serveis bàsics comunitaris, zero retorn a la societat. Promou també l'especulació immobiliària, en la compra-venda de cases amb piscina, es valora que tingui llicència HUT. Amb zero seguretat respecte de mesures contra la covid-19. Qui en certifica una higiene adequada? Als veïns, qui ens compensa les molèsties de ni poder descansar en pau a casa? Polítics, per a qui governeu?

Del tot insà i il·lògic que en aquest context de pandèmia i de greu crisi del turisme, contemplem si cauen establiments reglats, que donen garanties de professionalitat i servei i mantinguem llicències per cases particulars que els fa hostals matussers de facto, fomentant l'especulació immobiliària i l'economia submergida. I si recuperem l'hostal familiar i acollidor? L'apartament turístic amb el personal i els mitjans adequats? L'hotel professional i amb servei acurat?

Cal assumir que el model massificat és mort, que mai més tornarà la mobilitat desenfrenada i banal. Acabem amb pràctiques especulatives, de promoció de l'economia submergida, prou deteriorar l'essència de l'habitatge, i protegim l'Estat del Benestar i el seu manteniment; i de retruc acabem amb models rapinyaires del territori i dels recursos. Comencem per derogar aberracions del sistema com aquestes llicències HUT. Estem decreixent, fem-ho bé.