01 de octubre de 2020
01.10.2020
Diari de Girona

No caure en provocacions

01.10.2020 | 00:20
No caure en provocacions

És una evidència flagrant que combatre les aspiracions polítiques d'una part importantíssima de la societat catalana per la via penal és un error. No només és un error: és contraproduent.


Aquests dies hem viscut per enèsima vegada una injustícia dictada pel Tribunal Suprem en forma d'inhabilitació del president Torra. La sentència és injusta no per ser il·legal o mal fonamentada sinó perquè és desproporcionada. La maquinària de l'Estat camina com un tanc en contra dels postulats polítics que no volen veure ni en pintura. Segueix «l' a por ellos» en l'àmbit judicial.


Inhabilitar un president per haver deixat penjada una pancarta unes hores de més és, de totes totes, una mesura totalment fora de lloc. Una de més que se suma a la de les mesures de presó i denegació dels permisos penitenciaris dels líders independentistes. Són situacions que, efectivament, no hem de normalitzar i s'han de seguir denunciant


Ara bé, fent un exercici d'honestedat, cal dir també que, almenys en aquest últim cas, ha estat plenament buscat per part de qui fins ara ostentava la presidència del país. Aquesta sentència no és sorprenent. Per moltes filtracions que haguessis aparegut aquests últims dies, tothom era molt conscient que el president Torra va buscar el cos a cos amb l'Estat amb l'objectiu de convertir-se voluntàriament i conscient en la darrera víctima del procés.


És una estratègia política clara i legítima, evidentment. L'objectiu és posar constantment davant del mirall actuacions de l'Estat espanyol que xoquen amb altres estàndards democràtics de la Unió Europea. I així fer la seva raó de ser política.


Lluny queda allò del servei al país, aquella vocació per resoldre els problemes de metges, autònoms, aturats, joves que no troben feina, mestres i professors, qui no arriba a final de mes o qui ha de fer dos hores de trajecte per arribar a l'oficina. Això queda en un segon terme.


La sentència publicada no soluciona res. Confronta i crispa. Sembla mentida que els poders de l'Estat no vegin aquesta evidència. Però a Catalunya ens hem d'asserenar i repensar l'estratègia que s'ha seguit des del sobiranisme. No porta enlloc seguir generant màrtirs polítics, càrrecs inhabilitats, institucions debilitades, departaments fiscalitzats, mentre el país se'ns escola entre les mans. Així és molt difícil.


El món segueix i la crisi actual ens tenalla. Els reptes que tenim són enormes i tenim dues maneres d'afrontar-los: o ens quedem amb discursos queixosos i abrandats proclamant que si tinguéssim un Estat propi tots seriem feliços o bé ser conscients d'on som avui i posar-nos a treballar amb les eines que tenim per reprendre l'escalada i anar guanyant més sobirania.


Que no ens facin caure a la trampa. Si caiem a la seva provocació, es generarà l'efecte que ells volen. Ja vàrem cometre aquest error ara fa un any amb les places cremades. Ara convenen eleccions per empoderar les nostres institucions i els ciutadans per repensar el país en el seu conjunt, els nostres objectius i la millor estratègia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook