La vida cultural de Girona es manté amb unes manifestacions que algú treballa i crea. Sempre mantenint el foc de la constància. De més amunt poden baixar vistiplaus, encoratjaments, alguna contribució. Però l'ànima de la continuïtat és en els treballadors de la cultura a peu, que malden per realitzar allò que els clàssics ja esperaven de la cultura: «Fer més gentil la vida en el món». I quan venen dificultats, com una pandèmia, tota la tribuna cultural se'n ressent i perilla. Les reserves imaginatives s'han d'activar per a poder obrir les portes.

El pati de les Magnòlies, de la Generalitat de Catalunya a Girona, ha tornat a obrir les portes per acollir-hi la celebració de «Nit de Poetes, 2020». És la creació que varen idear uns excel·lents gironins l'any 1994, uns comerciants de la plaça de l'Oli i Cort Reial; Nit de Poetes es realitzava a les escales de Sant Martí, i va representar un molt notable pas endavant a la vida cultural, cívica, participativa. Més tard l'organització de Nit de Poetes va canviar de mà i va pasar a l'associació Amics de la Unesco de Girona. També, quan les circumstàncies del Barri Vell varen anar variant, es va trobar el nou emplaçament, el d'ara, Pati de les Magnòlies.

Aquest any és el 27, des de la seva creació. Nit de Poetes compta amb un públic d'alta fidelitat, que aquest any s'ha hagut de veure reduït, per les raons sanitàries de reglament, però amb la compensació de veure la vetllada retransmesa per Televisió de Girona. Ajustant l'esquema ja tradicional, Lluís Lucero ha presentat un homenatge a Paul Celan, «poeta de sempre», amb lectura en el seu original alemany, que ha llegit Gisela Mohr, presidenta de l'Associació Unesco El Masnou. En el capítol «poetes d'avui» han llegit els seus propis poemes Ramón Cardona, Josep Enric Dallerès, Agnès Valentí i Dolors VIlamitjana. A la segona part hi ha hagut la presentació escènica «Verdaguer a ritme de jazz. Un passeig per Canigó», dirigida per Martí Peraferrer, que comptava amb els actuants Mònica Sánchez, Mateu Ciurana, Julieta Cortina i Nuri Salleras.

El públic de Nit de Poetes, reduït en aquesta edició (exactament a la cinquena part de l'acostumat) va donar el suport moral i llargs aplaudiments que en aquests casos equivalen a un fervorós desig de continuïtat i de retrobar-se amb totes les normalitats. Nit de Poetes, entre uns i altres, té 27 anys d'existència. És presencial, per dir-ho en termes d'actualitat. S'insereix a l'ànima cultural d'aquesta ciutat; heus aquí un parell de testimonis: Nit de Poetes ha fet el salt a la literatura en paper perquè el Quadern de la Revista de Girona dedicat a Espais literaris, de Victòria Ricart i Delgà, presenta una amplia referència de Nit de Poetes dintre el capítol «Festivals i jornades». Per altra part, ara a una novel·la, és a l'obra de M. Mercè Roca Al final t'agradaré, quan la protagonista entra al pati de les Magnòlies, on s'hi celebra Nit de Poetes.

Llegim aquestes notícies amb aquell ànim que ja recomana l'article editorial del llibret d'aquest any: «Voluntat d'il·luminar aquest incert camí que és la vida, en aquest temps de penombres, d'ombres i d'algunes foscors».