És com anomenen els incendis que tenyeixen de color ataronjat el cel de l'Oest nord-americà. Aquests incendis, els que fa mesos van devastar Austràlia, igual que els forts huracans que es formen a l'Atlàntic i el Carib, i les tremendes inundacions a l'Índia o al Japó, són resultat d'un excés de població, de la imparable crema de combustibles sòlids, de tales massives de boscos tropicals al Brasil o el Congo, de sobreexplotació agrària i pesquera i, en conjunt, de molt mala gestió de l'entorn planetari.

El foc té poderosa significació simbòlica. Heràclit creia que el cosmos es va originar d'una massa d'aire ardent primordial les restes de la qual formen l'essència de l'ànima. D'una banda el foc s'associa a la saviesa graciosament donada o, millor encara, arrabassada als déus per l'astúcia dels humans ja que el seu domini ens distingeix dels animals, i per això El Ghazali (segle XI) comparava l'esperit del Profeta amb «una torxa que il·lumina». Però també s'associa amb la idea de la purificació posada despietadament en pràctica a la Bíblia per acabar amb les alegries de Sodoma i Gomorra, en un dramàtic precedent que ha servit tant per a la posterior crema d'heretges a la foguera com per la crema de llibres «nocius» per part de dictadors de tots els pelatges com recorda Fahrenheit 451, de Ray Bradbury, títol que es refereix a la temperatura a la qual crema el paper. El primer emperador xinès Qin Shi Huangdi (segle III aC) va ordenar la crema de tots els llibres (excepte els de medicina i agricultura) perquè, amb modèstia, volia fer que la Història comencés amb el seu regnat, i Dioclecià va organitzar grans fogueres amb els primers textos cristians, que veia perillosos per a l'Imperi. També els nazis van cremar llibres amb entusiasme. El mateix Dant descriu el seu purgatori com a lloc de purificació necessari per a l'ànima en el seu camí cap al cel. En la tradició musulmana, El Bokhari al segle IX anuncia la fi del món en forma d'«un foc que abastarà a tots els homes des d'Orient fins a Occident». Semblaria que preveia el que passa ara amb els incendis que assolen el món des d'Austràlia fins a Califòrnia i Oregon, avivats per temperatures oceàniques més càlides que l'habitual i per vents immisericordes.

S'acaba de publicar el cinquè informe de les Nacions Unides sobre l'Estat de la Biodiversitat Global (Global Diversity Outlook) que ens recorda que ens enfrontem a un col·lapse catastròfic que amenaça amb esborrar de la faç de la terra espècies senceres d'animals, reduint la rica diversitat genètica i posant en perill les nostres reserves alimentàries, la nostra salut i la nostra mateixa seguretat. Perquè habitem un planeta viu en què tot està íntimament relacionat. El resultat és una relació insana amb la natura que va contra els nostres interessos i que ens col·loca davant la imperiosa necessitat de canviar radicalment d'actitud abans que sigui massa tard, si és que ja no ho és perquè les alternatives futures només són dolentes o pitjors, a triar. Espanya és un país que es veurà molt afectat per aquests canvis perquè està en una franja terrestre en què plourà menys, farà més calor i la desertificació guanyarà terreny. Algunes illes del Pacífic seran esborrades del mapa per la pujada de les aigües i els països del Sahel es rostiran, literalment, amb onades de calor extrema que provocaran la ruïna de les collites i l'emigració forçosa dels seus habitants... Com a resultat, en el futur hi haurà molts camps com l'actual de Mòria, a Lesbos, que acolliran gent que fugi de la fam causada pel canvi climàtic. No ens enganyem, si l'actual pandèmia ha posat les nostres vides de cap per avall, ha creat una situació sanitària extrema amb centenars de milers de morts a tot el món, ha enfonsat l'economia i ha produït xifres estratosfèriques de desocupats... això no és res comparat amb les conseqüències del que ens portarà un canvi climàtic que alguns encara insisteixen a negar, perdent un temps preciós que els nostres descendents ens retreuran. Perquè ells ja no podran parar-lo i convertiran en realitat la predicció del déu hindú Shiva (que es representa envoltat d'una aura de flames) quan converteix en cendra la il·lusió de la nostra existència.

Per això és bona notícia l'anunci d' Úrsula von del Leyen d'incrementar des del 40% al 55% l'índex de descarbonització d'Europa per a l'any 2050. La mala notícia és que malgrat la nostra bona voluntat per acceptar els molts sacrificis que això ens exigirà, els europeus només som responsables del 9% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle i el nostre esforç no serà eficaç si altres com la Xina ( Xi acaba de prometre a l'ONU un pla per assolir la neutralitat en carboni el 2060), EUA, Índia i altres no segueixen el nostre exemple i no ho fan aviat.

Una altra qüestió són les tempestes que esclaten a Espanya amb decisions que el Govern no es digna a explicar com impedir al Rei anar a Barcelona per presidir el lliurament de despatxos als jutges de la 69a promoció, o tramitar indults per a gent que no és a la presó per les seves idees sinó per delictes dels quals no es penedeix, que diu que els tornaria a cometre i que, a més, no vol indults sinó amnistia. Però aquestes tempestes no són de foc sinó de simple desvergonyiment polític que no és casual ni innocent.