02 de octubre de 2020
02.10.2020
Diari de Girona

Oportunitats

02.10.2020 | 06:00
Oportunitats

Com que des d'aquest espai insisteixo molts cops en els dèficits estructurals de Catalunya i especialment de l'Estat espanyol, de qui depenem, permetin-me avui fer un exercici en positiu. He dit altres vegades que la humanitat se'n sortirà d'aquesta crisi múltiple. I en sortirà diferent de com hi ha entrat. També que no tothom se'n sortirà igual. ­Territoris que ara van per darrere nostre en molts aspectes ens poden arribar a avançar. I el risc que correm és que nosaltres empitjorem en termes relatius respecte al conjunt.
Aquí tenim, doncs, els resultats possibles de les nostres febleses i de no posar-hi remei, sinó empitjorar-les. Llavors resten les amenaces d'aquest futur disruptiu socialment i territorialment. Doncs bé, albirant aquest futur és on hauríem de prevenir les amenaces i sempre que puguem convertir-les en oportunitats. I no estic parlant només d'economia estricta. La gran vinculació dels dèficits socioeconòmics al mal funcionament genètic de l'Estat fa que des de Catalunya s'hagin de plantejar les oportunitats com una ocasió de bastir un contrapoder al poder oligàrquic i corrupte del capitalisme del BOE que domina Espanya.
Així que seria bo enumerar en quins àmbits la societat i l'economia catalana poden aprofitar els seus atots favorables o fer girar les amenaces cap a opcions de futur.
1. El medi, la posició geogràfica i geopolítica. La posició de ròtula entre la península i el continent europeu dona avantatges en diversos camps.
2. Les tendències a la centralitat de la Mediterrània en el proper desplaçament del centre de gravetat del Pacífic a l'Índic; de l'Àsia a l'Àfrica. La Mediterrània torna perquè, abans d'acabar el segle, Àfrica haurà superat demogràficament els gegants asiàtics. I el continent veí disposarà d'uns quants punts de creixement econòmic de qualitat com en el seu moment han estat Corea del Sud, Singapur, els Emirats o Taiwan a Àsia.
3. La diversitat agrícola de Catalunya i la potència ramadera si són capaces d'evolucionar en la línia de la sostenibilitat i el producte ecològic té futur. Així com està pendent d'estudiar l'aprofitament dels boscos mediterranis.
4. La important indústria agroalimentària actual ha de créixer i garantir alhora l'autosuficiència i l'exportació.
5. El potencial d'irradiació solar del país (i el vent) hauria de ser un esperó per accelerar la transició energètica.
6. La tradició industrial clàssica que ha permès adaptar-se a cadascuna de les revolucions tecnològiques anteriors necessita ara una reconversió per adaptar-se al món digital i a la IA.
7. Catalunya és un centre de creació i d'atracció d'empreses innovadores i tecnològiques ja situades des de la seva concepció en els paràmetres del segle XXI.
8. Catalunya és el punt de màxima implantació de multinacionals al Mediterrani, ara per ara. Cal demostrar que en podem continuar essent un hub.
9. El potencial humà en recerca i innovació és dels més alts si ens fixem en el mapa per sota del paral·lel que passa per Ginebra, només sobrepassat per Israel a la Mediterrània.
10. Malgrat la covid o gràcies a ella, la sotragada turística que deixarà molts cadàvers empresarials hauria de servir amb el saber fer i el saber què no fer, remuntar en un turisme sostenible de qualitat, de menys quantitat, que no sigui monocultiu en certs barris o ciutats.
11. El patrimoni històric tangible i intangible de Catalunya és de primera categoria i, per tant, explotable per a la indústria del lleure i cultural.
12. L'alta creativitat cultural catalana ha de fer el salt a la internacionalització sense passar per Madrid i aprofitar l'oportunitat de les plataformes multinacionals.
13. Com a potència esportiva al sud d'Europa, tant la imatge com els negocis derivats de l'esport espectacle són una possibilitat.
14. La projecció internacional catalana s'exerceix amb la qualitat i impacte de científics, creadors, cuiners, esportistes.
15. Ser els principals aportadors de superàvit fiscal a Espanya (16.000 milions) i a la UE (2000), que significa un llast com a país, podria passar a ser una oportunitat si es juguen bé les cartes davant d'aquells que depenen de nosaltres.
16. Ni que sigui de forma imposada, tenim una administració més lleugera que l'espanyola i probablement per això més eficient. No perdre aquest avantatge sinó millorar-lo hauria d'estar a l'agenda.
17. Tenim una autonomia limitada, però autonomia al cap i a la fi, de la qual no disposa (excepte Euskal Herria) cap altra «regió» de la Mediterrània en estats compostos.
18. El català és la llengua llatina no estatal més parlada amb un peu a la francofonia i un altre a la hispanofonia. Se'n pot treure més suc.
19. Tenim un front marítim que compartim amb valencians i occitans amb capacitat d'articulació del Mediterrani nord-occidental.
20. I finalment, sense ser exhaustiu, Barcelona és una capital de referència internacional.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook