Ja fa temps que a Madrid passen coses extraordinàries i per a mi inexplicables. On és el Madrid del «No passaran» que va mantenir les tropes feixistes a les portes de la ciutat durant tres anys i que van meravellar la part decent del món? Quan dic Madrid dic l'Ajuntament i el Govern de la Comunitat. Si el que aquests dies passa a Madrid passés a Catalunya ens haurien aplicat l'article 465, és a dir, el 155 multiplicat per tres.

Han decidit fer un confinament de classe. Que els pobres es confinin però, això sí, que puguin anar a treballar als ­barris dels rics. El cabreig és monumental. Els ciutadans de Vallecas protesten al carrer i són atonyinats per la Policia Nacional teòricament sota les ordres del ministre Grande-Marlaska. O la policia no fa cas de les ordres del ministre, o el ministre és un submarí del PP en el Govern.

L'amic Dani em passa una curiosa i significativa notícia. Al Teatro Real de Madrid van fer l'òpera de Verdi Un ball de màscares. Resulta que la gent rica de platea mantenia totes les mesures de seguretat pel que fa a les distàncies, realment estaven molt amples, però els dels pisos i sobretot els del galliner estaven tots amuntegats. La gent se'n va adonar i va començar a emprenyar-se i a cridar «suspensión, suspensión». Es va muntar un sidral bestial i al final la funció es va suspendre. El més increïble és que els gestors del Teatre Real afirmen que es compleix perfectament el percentatge del 50% d'aforament. És clar 80% al galliner, 20% a la platea, total 50%!

Els dirigents de les institucions madrilenyes tenen tanta barra i a més són tan totxos que resulta impossible entendre per què els han votat. El que trobo encara més incomprensible és l'actitud del Govern central d'estendre la mà un i mil cops, mentre els atonyinen pel dret i pel revés. Fins i tot alguns fiscals, policies i jutges els volen empresonar.

També a Madrid ha passat una cosa extraordinària: els 34 acusats pel cas Bankia han estat exonerats amb honors per part de l'Audiencia Nacional. L'argument és que ni el Banc d'Espanya ni la CNMV van dir res. El que no expliquen els jutges és que van ser ells mateixos qui van dir, abans, que el Banc d'Espanya i els de la CNMV ho havien fet bé. Tampoc diuen que hi va haver funcionaris del Banc d'Espanya que sí havien avisat a temps. Ja abans, el 2002, quan el jutge Elpidio José Silva va voler investigar Caja Madrid, una de les arrels del mal, els jutges van obligar a esborrar 8.000 mails que implicave José M. Aznar, poc després a més van fer fora de la judicatura Elpidio Silva. La barra és infinita, creuen que els ciutadans som totxos i se'ns pot enganyar amb arguments barrocs. Ni a Rodrigo Rato ni a Ángel Acebes els passarà res. Ens ha costat la broma 24.000 milions i els jutges aplaudint. Per cert, l'obra del Teatre Real Un ball de màscares és una obra inspirada en l'assassinat del rei Gustau III de Suècia en un ball de disfresses de l'any 1792.