Llegeixo en un llibre d'Andreu Escrivá (Y ahora yo qué hago) que cada any sacrifiquem en tot el món al voltant de 60.000 milions de pollastres.
Seixanta mil milions.
No soc capaç d'imaginar tanta carn. Tants ossos. Per cert, que el meu net em va dir que el seu esquelet és d'au. Ignoro d'on ha tret aquesta idea, com se li pot haver passat pel cap una fantasia tan inquietant. Em vaig quedar mirant-lo, tan petit, tan fràgil, i vaig sentir un desig irrefrenable de protegir-lo. Pocs dies després, vaig anar a un establiment que hi ha a prop de casa on venen pollastres rostits. En vaig comprar un perquè no tenia ganes de cuinar, i la meva dona i jo ens en vam menjar la meitat. La resta va estar a la nevera tres dies, darrere de mig meló plastificat, i al final vaig haver de desfer-me'n. El vaig llençar a les escombraries, residus orgànics. Vol dir que un dels 60.000 milions de pollastres que matem a l'any ha estat a la nostra llar. Hem estat partícips d'aquest sacrifici animal ofert a l'economia globalitzada.
On va néixer aquest pollastre? On va perdre la vida? On el van plomar? Com es deia el conductor que el va conduir des del lloc de la seva mort a la rostisseria de prop de casa meva? Vaig anar amb el meu net (el de l'esquelet d'au) als xinesos de la cantonada per comprar-li unes llaminadures amb forma de núvols (així és com es diuen, núvols) i li vaig preguntar a la senyora que ens va atendre d'on venien aquests núvols. Em va dir que no tenia ni idea, com si l'aire els hagués arrossegat fins al seu establiment. Estava atònit, porto diversos dies atònit, pensant en aquests 60.000 milions de pollastres que representen 120.000 milions de potes, cadascuna amb els seus quatre dits. On hauran anat a parar tots aquests dits?
M'acosto a l'hipermercat per comprar una copa de vi, ja que se m'ha trencat la que utilitzo. Em costa menys de cinc euros i es tracta d'un objecte bellíssim, tallat, transparent: una escultura. Quantes com aquesta es trenquen a l'any a tot el món? D'on procedeixen les noves? Qui les fabrica? Necessito esbrinar coses que fins ahir no m'importaven gens ni mica. M'hi va en això la vida. I tot gràcies a la lectura del llibre citat més amunt. Donin-li un cop d'ull.
