03 de octubre de 2020
03.10.2020
Diari de Girona

Responent a la pandèmia i altres coses d'actualitat

03.10.2020 | 06:00
Responent a la pandèmia i altres coses d'actualitat

Ens trobem davant una de les crisis socials i polítiques més greus del segle, la pandèmia ha canviat profundament el món. Ens trobem perduts, amb por, les seguretats en què estàvem instal·lats han desaparegut, hi ha qui hi deixa la vida i les desigualtats s'han disparat, la crisi econòmica conseqüència de la pandèmia ha afectat més durament els més vulnerables. A Espanya, els polítics no són capaços de consensuar una estratègia comuna per fer-hi front, el ciutadà està desconcertat i tot plegat porta al desprestigi de la política i dels polítics.
El primer debat electoral als EUA ha estat un seguit d'insults i interrupcions que no ha ajudat els electors que l'han sentit. L'estratègia de Trump, sabent-se perdedor, ha sigut la bronca i Biden hi ha sucumbit. La dreta sempre ha pensat que una política de confrontació de traç gruixut té rèdit polític. Creuen que els seus votants ho fan per interessos i que tenen menys a perdre que les esquerres que tenen molts votants a qui cal convèncer. Una part de la dreta ha cregut que, desprestigiant la política i els polítics, l'esquerra tindria menys vots i ells estarien més a prop del poder. Però per aquest camí el que s'ha creat ha sigut la ultradreta i el populisme. L'argument s'està comprovat que és erroni perquè, en temps de populismes, els vots no van a la dreta sinó a la ultradreta. Trump ho practica perquè és la ultradreta i ja li va bé, que el PP ho practiqui a Espanya és suïcida, un ajut a Vox.
Mentrestant hi ha tres fets que voldria remarcar:
1.- Les mesures preses pel Govern per pal·liar els efectes de la crisi econòmica han ajudat els més vulnerables i les empreses a resistir en aquests moments difícils. Encara és aviat per mesurar-ne la incidència però s'han consensuat i els primers estudis diuen que van en la direcció correcta.
2.- Abans de final d'any Espanya ha de presentar, per ser aprovats per la UE, els projectes que pensa impulsar amb els fons europeus de reconstrucció. Estaria bé consensuar-los amb els grups polítics i agents socials però el PP (i no diguem Vox) està per la confrontació. Què pensen que s'hauria de fer per afrontar problemes com la digitalització, el model energètic, el canvi climàtic, etc.? La resposta del PP i Vox és no sap no respon. Patronal i sindicats volen participar i el govern ha ofert consens a tots i coordinació amb les CCAA i ajuntaments. De fet, a la reunió de finals d'octubre amb les CCAA per parlar del tema hi assistirà la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Tinguin present que hi ha poc temps, hem de tenir els projectes i la maquinària administrativa per portar-los a terme en els terminis acordats.
El tercer és que enmig d'aquest ambient de crispació, el govern ha obert la porta a cogovernar. Les reunions de presidents autonòmics i sectorials estan funcionant relativament bé, tot i la falta de tradició que fa que els engranatges estiguin poc rodats. Com a exemple, la darrera reunió de la sectorial sanitària. S'han aprovat unes normes amb el suport de les CCAA socialistes però també amb algunes del PP, Cantàbria i País Basc i l'abstenció de Múrcia (PP). Sols hi han votat en contra tres comunitats del PP i Catalunya. La defensa del que creuen ha estat per sobre de la lluita partidària, un bon senyal tot i no assolir la unanimitat desitjada. S'ha avançat en el federalisme de fet i, per això mateix, alguns es revelen. Ho fa part del PP i ho fan els independentistes, que veuen que si es consolida el model perden les seves essències.
Per acabar, tres comentaris d'actualitat:
Ha arribat la inhabilitació de Torra. No m'agrada aquest final perquè desprestigia la institució de la Generalitat però en ­Torra ha buscat la inhabilitació amb insistència i, al final, l'ha aconseguit. I ara què? Simplement un despropòsit més que portarà uns mesos d'inestabilitat perquè Puigdemont li va manar no convocar les eleccions que el país necessita. El despropòsit esdevé irresponsabilitat perquè la pandèmia no dona treva i aquest desgavell comporta temps perdut per implementar les solucions urgents que necessitem.
En l'aniversari de l'1 d'octubre hem sentit dir que el Govern encara no ha demanat perdó als catalans per l'actuació de la policia. Tenen part de raó però ho haurien de demanar al Govern d'aleshores perquè recordo les declaracions dels partits d'esquerres abans del migdia criticant l'actuació policial i demanant la seva retirada. El que no he sentit són les disculpes dels independentistes als catalans per organitzar una votació sense condicions i voler continuar-nos imposant un relat allunyat de la realitat tot i les conseqüències negatives que ha tingut.
Aquests dies ha tornat a haver-hi polèmica sobre el Rei pel fet de no assistir a l'acte del poder judicial a Barcelona. Forma part d'una batalla política de fons en què la dreta, per motius partidistes, boicoteja el funcionament de les institucions bloquejant el mandat constitucional de renovar la cúpula del poder judicial. Només quatre idees:1) és competència de l'executiu decidir on va el rei; 2) fer pública una trucada de cortesia del rei és una descortesia, tergiversar-ne el contingut és mala fe; 3) aprofitar el fet per fer un debat sobre la monarquia sigui com fa UP per estigmatitzar-la, sigui com ho fa el PP per apropiar-se-la, és una insensatesa, i 4) si Lesmes està tan molest per què no dimiteix per forçar una renovació i retornar a un CGPJ constitucional. Un tsunami en un got d'aigua que en temps de pandèmia sona a despropòsit.
Una nota al marge, en un magnífic article Xavier Vidal-Folch deia que molts cops, volent ser equidistants, repartim culpes per igual quan el que caldria és intentar ser equànimes. Ho hauríem de tenir present.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit