Política, regidora a l'Ajuntament de Girona i portaveu del grup municipal del PSC, vaig conèixer Sílvia Paneque en un barri, el Mercadal, perquè és en els barris de Girona on sol estar. Ella assegura que en els barris passen moltes coses. Que és allà on han d'estar els polítics. A la gent li és igual de quin partit sigui Paneque. Tothom la coneix i aprecia aquesta proximitat que de seguida se sent al seu costat.

L'origen de Sílvia Paneque és el d'una família treballadora. El seu pare, ja mort, va ser un militant del PSC i és la seva referència en els dies difícils. A la seva mare, en canvi, mai li ha interessat la política ni la vida pública. S'ha dedicat tota la vida a treballar en una bugaderia industrial, però quan hi ha algun acte, apareix i se situa en un lloc llunyà. Després li donarà la seva opinió, entre bastidors. Sílvia Paneque té tres fills. Als tres els agrada el món de la política i aconsellen la seva mare sobre les accions quan es presenta com a candidata a la intendència de Girona.

D'aquell origen humil Sílvia Paneque ha aconseguit estudiar a la universitat, es va llicenciar en Química i ha format la seva pròpia empresa de suro. Hi va haver un moment d'inflexió en la història de Sílvia Paneque. Va ser el 2014, quan del grup municipal de set regidors del PSC es van passar de bàndol sis. Paneque recordaria aquell dia clau de la política municipal perquè definiria, alhora, el veritable caràcter d'un altre personatge també clau de la història actual de Girona i tot Catalunya, Carles Puigdemont.

Poc temps enrere, Puigdemont li havia assegurat que els socialistes, com a part del futur d'aquesta ciutat, sempre tindrien el seu suport. La veritable cara de Puigdemont apareixeria quan, en quedar-se sola com a única representant del seu partit, aquest va eliminar tot tracte institucional i material al PSC. Puigdemont, a qui li agraden els símbols, va acompanyar l'acció amb un gest simbòlic, que no va passar desapercebut, que va ser situar Sílvia Paneque en l'última cadira del ple, dotant els trànsfugues del PSC d'assessors i despatx propi.

La ciutat de Girona necessita una oposició forta. Necessita dones emprenedores que no esperin, com Marcela Topor, un sou a dit. O com Elsa Artadi, que s'omple la boca amb la llibertat d'expressió i demana els caps de periodistes dissidents. Que no hi siguin, com les de la CUP, aixecant el puny primer i després aprovant tot el que la dreta vol. Girona necessita polítiques dones com Sílvia Paneque.