05 de octubre de 2020
05.10.2020
Diari de Girona

Una institució incòmoda

05.10.2020 | 06:00
Una institució incòmoda

Durant les últimes setmanes estem assistint a un intercanvi d'acusacions entre partits polítics i representants de diferents institucions amb motiu de l'absència del cap de l'Estat en el lliurament de despatxos a la nova promoció de jutges. Fins ara, aquest acte protocol·lari havia comptat sempre amb la presència de Rei, qui participa en l'esmentada cerimònia exercint una funció simbòlica. El cert és que, d'un temps ençà, la Corona es troba embolicada en un constant halo de polèmica.
En aquest concret cas, però, la controvèrsia s'ha vist marcada per algunes manifestacions especialment significatives. Així, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, va justificar la decisió que Felip VI no acudís a l'Escola Judicial de Barcelona al·legant «l'obligació que té el Govern de protegir la Monarquia», posant amb això de manifest dos aspectes molt rellevants : que la decisió va ser presa per l'Executiu de Pedro Sánchez i que una manera de protegir a la Direcció de l'Estat consisteix a excloure-la dels esdeveniments als quals tradicionalment assistia. Al seu torn, altres dels seus companys del gabinet ministerial han acusat el monarca de «falta de neutralitat» i de, fins i tot, «maniobrar contra el Govern» per una conversa telefònica mantinguda amb el president de Consell General de Poder Judicial, Carlos Lesmes, en la qual li va manifestar el seu desig frustrat d'assistir a la cerimònia.
Personalment em sembla legítim i comprensible en qualsevol democràcia consolidada defensar la república com a forma de govern. Sempre insisteixo als meus alumnes universitaris que, en un Estat Constitucional, l'important és la seva condició d'Estat Social i Democràtic de Dret. Adoptar el model de monarquia o república i organitzar-se com a Estat federal, autonòmic o unitari, constitueix una elecció lliure de cada país. Portugal i Itàlia són repúbliques. Dinamarca i Suècia són monarquies. Alemanya i Àustria són estats federals. França i Grècia s'han decantat pel centralisme. Però l'essencial en tots aquests és el grau de drets garantits als seus ciutadans, el respecte a l'ordenament jurídic i la qualitat de la seva democràcia.
A Espanya, per descomptat, cal un canvi de model. Els espanyols podem optar per ser una república. Només cal reformar la Constitució pel procediment establert. De fet, més d'una formació política fomenta aquesta possibilitat i un sector de la població els dona suport. Qüestió diferent que encara està per veure és si, a dia d'avui, aquest sector és majoritari o no. En un Estat constitucional la república i la monarquia són igualment legítimes, i els seus respectius partidaris compten amb plantejaments i arguments defensables. Al meu parer, res hi ha de negatiu a establir un debat seriós i rigorós sobre el tema. El problema és que el nivell de la nostra actual classe política és tan deplorable que, en aquestes circumstàncies, resulta del tot inviable aspirar a una anàlisi responsable i com cal.
Ara bé, el que no puc entendre de cap manera és que, sense haver-se obert formalment cap via per plantejar una reforma com aquesta, es pretengui de facto actuar com si ja no fóssim una monarquia, ocultant Felip VI dels actes formals i protocol·laris amb la presència als quals exerceix la seva preceptiva funció representativa i simbòlica. Com passa amb la resta de normes, aquesta també s'ha de continuar complint en la mesura que no es reformi. I convé tenir molt clar que, per molt que agradi a uns i disgusti els altres, seguim sent una monarquia. Canviï's si es compta amb el suport i les majories necessàries però, fins aquest hipotètic dia, respecti's.
Així mateix s'ha al·legat que, com que el titular de la Corona necessita de ratificació per part de l'Executiu en no comptar amb cap responsabilitat ni capacitat política, res pot fer sense el consentiment governamental. En veritat, la nostra Carta Magna estableix la ratificació dels actes del cap de l'Estat per part del president de Govern o, si escau, dels ministres competents o de la Presidència de Congrés. No obstant això, la funció d'aquesta ratificació és dotar de validesa jurídica els actes i traslladar la seva responsabilitat a la persona que els ratifica. És a dir, té sentit i virtualitat davant d'actes que han de desplegar efectes jurídics. La intervenció del Rei en l'acte de l'Escola Judicial de Barcelona per lliurar les destinacions als nous jutges no sembla, almenys al meu entendre, una actuació susceptible de ratificació.
En definitiva, la Corona s'ha convertit de sobte en una institució incòmoda i cal afrontar aquesta realitat encara que, de totes les opcions possibles, la que s'està portant a terme és la pitjor. Formalment, el president de Govern proclama una i altra vegada que no hi ha cap debat sobre la Monarquia a Espanya però, al mateix temps, comença a apartar el monarca de les seves funcions habituals. Diversos ministres del gabinet de Sánchez carreguen també contra la institució, tot i que sense iniciar cap procediment de reforma. I, mentrestant, la classe política s'enfanga en declaracions inútils i proclames absurdes en plena esquerda de l'essència de qualsevol Estat constitucional: la seva condició d'Estat Social i Democràtic de Dret. Siguem monarquia o república, Estat central o autonòmic, de res ens servirà si els nostres drets com a ciutadans minven, si la qualitat de la nostra democràcia s'erosiona i si la separació de poders es debilita. A això sembla que no hi parem cap atenció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook