A primeries del passat setembre, no sé si amb nocturnitat i traïdoria, però sí amb l'opacitat d'informar el mínim i tancar el projecte al més aviat possible, Pedro Sánchez, president del Govern, i sembla que Isidre Fainé (78 anys, president del patronat de la Fundació bancària La Caixa, tot i que el president de La Caixa és Jordi Gual des del 2016), i potser el Sr. Gortàzar (55 anys), conseller delegat de CaixaBank des del juny 2014 (quan la sortida de Joan M. Nin) projectaven una operació de control del primer banc català des de les esferes polítiques de Madrid sota l'equívoc nom de fusió o integració bancària. El dilluns 7 a TVE Sánchez ho confirmava amb una mena de circumloqui parlant de cohesió territorial. Recorden el moviment caixista de fa anys, quan les 18 caixes d'estalvis que existien arreu quedaren reduïdes a la mínima expressió? BBVA comprà Catalunya Caixa, que a la vegada havia absorbit les Caixes de Tarragona, Manresa, Manlleu i Penedés; Bankia va néixer de fusionar Caja Madrid, Bancaja, Caja Canarias, Caja Ávila, Caixa Layetana, Caja Segovia i Caja Rioja (algunes en fallida), i la Caixa comprava el Banc de València i absorbia Caixa de Girona; la cosa s'acabà quan el BSCH s'engolí el Banc Popular Espanyol per mandat del BCE. Això d'ara és la cirereta del pastís, perquè suposa la fi del sistema financer català, com molt bé declarava el 6-IX a l'Ara Francesc Cabana, el principal historiador de l'economia i les finances catalanes. Em diran que queda el Banc de Sabadell, però, a banda que no té el pes de CaixaBank, a hores d'ara els analistes ja el donen com a fusionat (o absorbit?) per BBVA. La Caixa d'Enginyers? Els catalans ja no tenim res. Som als anys 60 del segle passat, quan Banca Catalana va intentar d'omplir el buit.

Des del punt de vista econòmic és difícil entendre quins beneficis pot treure CaixaBank d'embolicar-se amb una entitat com Bankia, controlada per l'Estat, el seu principal creditor. Si vostè i jo demà unim els nostres fons, però jo dec X a l'Estat, demà vostè deurà X a l'Estat. Sembla, tanmateix, que Brussel·les hauria manat al Govern espanyol i al BCE l'operació de fer anar de bracet La Caixa i Bankia. De Guindos, el vicepresident del Banc Central Europeu, ho hauria «recomanat» com un camí ineludible per fer les coses bé (llegeixin: tenir bones relacions entre Espanya i Europa). Des d'aquesta perspectiva, els orígens importen poc. Les arrels de La Caixa es remunten a la Barcelona del 1904, quan set agrupacions socials i patronals, amb l'assessorament de Prat de la Riba, van promoure la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis per tal de crear una xarxa de protecció als treballadors. D'aquí el seu èxit que l'ha fet sobreviure crisis de gran calat com la guerra civil o la del 2008. Bankia sorgí tumultuosament de Caja de Madrid, que havia absorbit entitats en fallida o en dificultats (abans de sortir a Borsa Rato i Fainé ja intentaren una abraçada), amb aventures internacionals fracassades i grans escàndols de corrupció i gestió. Tot plegat comportà haver de ser rescatada per l'Estat amb 22.000 milions d'euros, dels quals n'ha retornat uns 2.000.

Caldrà veure com actuarà el FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària), en representació de l'Estat, amb el 16% del capital, que passarà a ser el segon accionista després del 30% de Criteria controlada per La Caixa. (Per això el conseller Aragonès ja s'ha afanyat a demanar que l'Estat es vengui la seva participació a Bankia per fer més transparent l'operació i no esdevingui a la vegada l'accionista minoritari i el creditor majoritari. Un simple brindis al sol perquè la Generalitat no ha pintat res en l'operació.) Altrament, l'Estat, fins ara, no participava en el Consell d'Administració de Bankia, però ara sembla que vol estar representat en la nova entitat resultant, que controlarà 664 milions d'euros, cosa que representa el 25% de tot el negoci bancari espa­nyol (en dimensió, serà el 1r de l'Estat i el 10è d'Europa). Amb el benentès que tots dos bancs en els darrers quatre anys han perdut capitalització (6.700 M € La Caixa i 7.600 M € Bankia), val a dir que avui CaixaBank té (tenia) el triple de recursos que Bankia i una situació financera relativament sòlida; Bankia deu 20.000 milions d'euros i té demandes judicials pendents de molts dels seus accionistes perjudicat per la sortida a borsa.

De moment continua el nom de CaixaBank, però d'aquí a uns mesos el poden canviar. Suggereixo Cabapolaue (CaixaBankia por la Unidad de España) i se suposa que el domicili social continuarà a València, com després del darrer trasllat a causa de l'1-O-17 (s'ha fet escassa pressió perquè retorni a Barcelona). El president serà qui regeix Bankia, un basc resident a Madrid, José Ignacio Goirigoizarri (66 anys, avui amb un sou de 800.000 €), i el conseller delegat, el madrileny Gonzalo Gortázar (55 anys, avui amb un sou de 3.700.000 €). Malgrat que serà el primer accionista, és de témer que amb l'Estat com a soci, La Caixa es pot quedar amb un pam de nas i, amb el temps, perdre la possibilitat de remenar les cireres. (Això suposant que no se li faci pagar el deute de Bankia. I aleshores ja parlaríem d'espoli). Una dada a no menystenir: Guindos, Goirigoizarri, Fainé i Gortázar són propers a l'Opus Dei!

Des de Catalunya, aquesta operació s'ha analitzat amb veus molts diferents. Des de sectors unionistes l'han vista bé atès que els esforços expansius de CaixaBank a França, a l'Erste Bank austríac, al Deusth i als bancs d'Àsia i Mèxic (amb l'excepció de Portugal), no han estat per tirar coets (acabà traspassant aquestes inversions a Criteria). Economistes del sector nacionalista s'han dividit: uns a favor (Puig, Mas-Colell...) i d'altres ho han vist com una darrera expressió repressiva de l'Estat contra Catalunya. Un economista poc suspecte de res com Guillem López Casasnovas, exconseller del Banc d'Espanya, escrivia: «Però és aquesta la millor solució per a La Caixa, per a Bankia i per als clients bancaris en general? Per als clients bancaris no és una bona notícia: cada dia es van perdent competidors bancaris i es redueix la competència [...] Possiblement seria millor una venda de Bankia a un grup bancari europeu i així no reduir la competència».

Per a Francesc Cabana aquesta operació política és un cop de sabre al procés independentista. «Cert que CaixaBank no va donar mai suport al procés, però tampoc no s'hi oposava. Un govern autonòmic sense suport financer al darrere no pot fer res. Tenir un sistema financer és imprescindible per a una bona evolució política i eco­nòmica. Aquesta operació és un cop brutal. I no només al procés independentista sinó a tota l'economia catalana.» Fainé, en aquest diari, el 5-VII-2007, em deia: «La Caixa del futur ha de ser una entitat oberta a tothom, fortament arrelada en el territori i amb vocació internacional». Ja ho veuen: ni oberta ni arrelada ni internacional. Em sap greu, però La Caixa ha deixat de ser La Caixa.

Tres conseqüències que caldrà analitzar: una, el cost laboral (es tancaran centenars d'oficines amb pèrdues de llocs de treball); dues: amb molt menys personal i actuant d'oligopoli del sector, serà capaç de complir de manera eficient la seva funció essencial de canalitzar l'estalvi a les millors (i més viables) opcions d'inversió?; i tres, la integració de les dues entitats no pot acabar afectant l'obra social, el que més interessava el fundador de La Caixa, Francesc Moragas?