Representa que la monarquia que nos hemos dado és corrupta. Partim d'un rei que va posar Franco. Un rei que en l'anomenada transició inclús els comunistes hi van estar d'acord. Un goig pels borbònics. Nissaga poc fiable. Aleshores, els caps de la constitució espanyola van determinar que el Rei era «inviolable», una figura absolutament determinant: el Rei podia delinquir i mai ningú de l'espectre democràtic li podia demanar comptes. Ara veiem que Joan Carles I va seguir la penosa línia dels seus antecessors. Una nissaga nefanda i que gràcies a un dictador va tornar a estar viva. Tothom i fins el partit comunista ho va acceptar. Joan Carles I, un cop va veure que la constitució el blindava, va ser intel·ligent i seguint l'ordre de la llei i la línia nefanda dels seus antecessors va actuar amb conseqüencia: si soc inviolable, ancha és Castilla. Aplego concubines a tutti plenti i moc 100 milions d'euros -un regal del príncep d'Aràbia- i els passo a la meva puta. Un regal. Algú ha vist la pel·lícula La puta del rei? Els constitucionalistes que fa temps ataquen els republicans catalans estan adormits, de cop els toca defensar un rei corrupte. Una monarquia que fa aigües de fa temps. Franco se'n va refiar, havia adoctrinat el nen Joan Carles. El qual va firmar en les corts franquistes i davant de tothom que seguia les directrius del feixisme espanyol. Un rei que en democràcia hauria d'haver plegat. Ara veiem com la Constitució, només serveix perquè els reis surtin immunes de la corrupció. El discurs del rei emèrit i el d'ara que cada any surt a donar lliçons a la plebs és una qüestió miserable. Representa que el fill no és com el pare. Qui ho sap, és «inviolable».
