Segons Roger Torrent, les properes eleccions catalanes seran el 14 de febrer de l'any vinent. Mentrestant, el país es passarà una bona colla de mesos sense president, la qual cosa representarà una nova experiència del vodevil que es viu a Catalunya des de l'època de l'Artur Mas.
Quim Torra ja és història. Ha estat el més llest de tots. Se'n va a casa a fer d'activista amb un sou de 122.000 euros a l'any, amb cotxe oficial a la porta, xofer, un cap d'oficina i un parell de secretàries. Malgrat TV3, que encara el seu director l'entrevista amb horari de màxima audiència tot i ser inhabilitat, passarà a les hemeroteques com el llepacrestes d'en Puigdemont i poca cosa més. Ell mateix ha provocat que el destituïssin per tal de poder continuar des del carrer unes vacances que encetà quan a dit -com sempre fa el noi d'Amer- el va posar a les llistes de JxCat al Parlament de Catalunya com a número onze per la circumscripció de Barcelona. Abans ERC no el volgué per a la seva candidatura per Girona. Però ser un fanàtic de l'independentisme li va permetre arribar a la presidència de la Generalitat, apadrinat certament per en Puigdemont.
En qualsevol país acomiadat el president el substituiria el vicepresident. Però ja se sap: Catalunya és diferent. I ERC, quan arriba el moment clau, perd la carta de navegar. Li tremolen les cames. Així va succeir a les darreres eleccions catalanes i ara pot passar el mateix perquè des de Waterloo els tornaran a entabanar.
ERC renuncia una vegada més a gaudir d'un perfil propi. I així difícilment podrà ser el pal de paller que Catalunya necessita més que mai. Torna a anar a remolc de JxCat, ja sigui per por o per manca de lideratge. De tots és sabuda la nefasta relació entre les dues formacions independentistes. Tenen estratègies ben diferenciades a Madrid, en privat es diuen de tot, els consellers discrepen entre ells contínuament, a la CCRTV es fan la guitza en cada sessió parlamentària, etc., però de cara a la galeria ERC no s'atreveix a plantar cara i marcar un perfil propi. Un dia algun dirigent republicà haurà d'explicar les causes per les quals es deixen marcar l'agenda per JxCat.
La darrera enquesta de La Vanguardia situava ERC en una posició immillorable per guanyar les properes eleccions. Fa tres anys passava exactament el mateix i en el moment clau arribaren a la nit electoral com a tercera força per darrere de Ciutadans i de la colla d'en Puigdemont.
Ara caldrà veure si la història es repeteix o bé Esquerra per primera vegada guanya unes eleccions catalanes. Si fos així, pilotaria la Generalitat i seria bo saber què plantegen Aragonès i els seus.
L'estratègia seguida fins avui ha estat un desastre. El Govern de Torra no ha complert cap dels seus objectius, com recordava el proppassat diumenge el director d'aquest mateix diari: ni tenim República, ni s'ha investit Puigdemont ni s'han refet les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional. Tot ha estat fum.
D'ara endavant ja ningú es creurà que, segons quin sigui el resultat del 14 de febrer, Puigdemont tornarà. Això és fer volar massa coloms. Només s'atreveixen a dir que ara volen un 50% de vot independentista. I poca cosa més. De fer enrenou ja se n'encarregaran l'ANC i Òmnium. I aquesta serà una nova frustració per a una societat que viu una crisi sanitària i econòmica molt difícil de superar ara per ara.
És per això que els electors haurien de saber si ERC planteja repetir aquest full de ruta o vol obrir una nova etapa, tocant de peus a terra, sense renunciar a la independència, però exposant un programa que abordi els problemes actuals d'una Catalunya que cada dia perd oportunitats i que és superada per altres autonomies de l'estat espanyol, la qual cosa era impossible anys enrere.
El 29 de gener Torra va anunciar unes eleccions. Segons ell la legislatura ja no tenia recorregut a causa de la desconfiança entre els socis de govern. En aquells moments acusà el president del Parlament de permetre que se li retirés l'acta de diputat. Amb el pas del temps, Torra s'oblidà de les eleccions, però les relacions entre ERC i JxCat han anat empitjorant, malgrat que es vulgui dissimular la situació actual davant dels electors. El poder és massa llaminer.
ERC haurà de prendre decisions. I més quan segons l'enquesta del CEO avui a la gent li preocupa la gestió dels afers públics (56,6%) molt abans que resoldre el conflicte polític (39,9%). Veurem properament si els republicans en prenen nota i presenten un programa polític que tracti de les qüestions fonamentals o bé continuaran el discurs d'aquests darrers dies de Torra. Si és així, Puigdemont haurà guanyat la partida.
