A principis d'agost, el Govern va començar les proves de Radar Covid, una aplicació mòbil que porta un registre de les persones amb qui et trobes i t'avisa si alguna d'elles s'ha acabat encomanant de covid-19. Es tracta d'una app basada en tecnologia d'Apple i Google, molt similar les creades per altres països com Alemanya, Itàlia o Suïssa.
Com que, afortunadament, no vivim a la Xina, la decisió d'instal·lar-la és voluntària. Les proves inicials asseguraven que l'ús de l'app pràcticament duplicava la capacitat de detecció dels equips de rastrejedors, motiu pel qual es donaven arguments a un ús generalitzat, imprescindible per a l'èxit del projecte. En les primeres setmanes en què va estar a disposició en les botigues d'aplicacions, va ser de les app més descarregades, però el ritme ha baixat. El motiu és la falta de coordinació entre administracions. Les comunitats autònomes havien de completar el procés d'integració tècnica, i algunes han anat més lentes que d'altres. Arribarem a mitjans d'octubre, i ni Catalunya ni Madrid han detallat quan posaran en marxa l'app. Els dos principals focus de població estan quedant al marge d'una eina que, amb totes les mancances i limitacions que pugui tenir, està pensada per millorar la nostra salut. És incomprensible.
