Dibuixos d'arquitectura

Ara fa justament un any, el 7 d'octubre de 2019 es va inaugurar a la seu del col·legi d'arquitectes de Catalunya al Pla de la Catedral de Barcelona, l'exposició originària i matriu d'aquesta que ara es pot veure a Girona, també aprofitant l'avinentesa del Dia Mundial de l'Arquitectura.

En aquell moment, amb motiu de l'efemèride, es va publicar el llibre Arxiu Històric. Col·legi d'arquitectes de Catalunya. Dibuixos d'arquitectura (Barcelona, COAC-Polígrafa, 2020, 325 pàgines), amb textos en català, castellà i anglès i amb una introducció de la degana Assumpció Puig, un text conjunt signat per Fernando Marzá, director de la Biblioteca i de l'Arxiu, i de Josep Ferrando, vocal de cultura del COAC, i textos en format fitxa signats per autors diferents per a cada dibuix. En el llibre es publiquen acarats prop de 150 dibuixos i el text de la fitxa a triple columna en els tres idiomes. La veritat és que estem davant d'un volum sòlid, contundent i d'una tria enlluernadora i estimulant i una demostració visual del valor i de la importància de l'Arxiu, en un format i una producció i reproducció dels dibuixos excel·lent.

Els primers compassos de l'Arxiu Històric els hem de situar a l'any 1969 sota l'impuls del polifacètic arquitecte Oriol Bohigas. Fruit d'aquella iniciativa avui l'arxiu aplega més de dos milions de documents d'arquitectura i d'acord amb el text de la degana que encapçala el llibre a part d'aquest volum dedicat als dibuixos se'n preparen dos més; un dedicat a les fotografies d'autor amb una mostra del fons de més de 300.000 fotografies i un altre dedicat al fons bibliogràfic i d'antiquària de la biblioteca. Fruit d'aquella iniciativa que ara compleix cinquanta anys s'ha passat d'una lenta i gradual transferència per donacions de fons d'arquitectes a una allau incessant de noves donacions que en un cert sentit desborda la capacitat de l'Arxiu i del mateix Col·legi.

La mostra de dibuixos que es publica en el llibre arrenca d'un parell de mostres de finals del segle XVIII, ens mostra un volum molt remarcable de dibuixos de projectes del segle XIX ( Elies Rogent, per exemple, o Francesc de Paula Villar i Lozano, Antoni Rovira, August Font, Josep Domènech i Estapà) per endinsar-se al segle XX amb tota l'arquitectura institucional del primer terç (August Font, Enric Sagnier, Josep Maria Jujol, Lluís Domènech i Montaner, en aquest cas a cavall de les darreries del XIX i els primers anys del XX), Josep Puig i Cadafalch, Jeroni Martorell, a tall d'exemple, i l'arquitectura residencial i d'establiments comercials, industrials i de lleure promoguda per la burgesia ( Joaquim i Bonaventura Bassegoda, Francesc de Paula Nebot, Ramon Puig Gairalt, Adolf Florensa, Cèsar Martinell, Francesc Folguera, Lluís Bonet, Antoni Puig Gairalt) en una gran florida de projectes que se situa a cavall de les Exposicions de 1888 i 1929.

Els anys de l'efervescència republicana venen marcats per canvis de tendència i de plantejament funcional i estètic amb obres i dibuixos de Josep Torres Clavé, Josep Lluís Sert, German Rodríguez Arias, Sixte Illescas i els plantejaments innovadors en el terreny de l'habitatge i de l'urbanisme dels arquitectes del GATCPAC.

Des de la immediata postguerra i fins a l'actualitat destaquen els dibuixos de Ramon Duran Reynals, Josep M. Monravà i Antonio Pujol, Josep Soteras, Josep Antoni Coderch, Antoni de Moragas, Robert Terradas, Francesc Mitjans, Antoni Bonet Castellana, Josep M. Sostres, Josep M. Bosch Aymerich, Joaquim M. Casamor, Manuel Ribas Piera, Lluís Cantallops, Lluís Nadal, J. Emili Donato, Manuel de Solà Morales, Oscar Tusquets; per passar als despatxos de Giráldez, López Iñigo i Subias; Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay; Fargas i Tous; Clotet i Paricio; Clotet i Tusquets; Martínez Lapeña-Torres; Bonell i Gil; Garcés i Soria.

No hi faltern arquitectes estrangers, de renom internacional, i arquitectes d'altres parts d'Espanya amb obra a Catalunya com és el cas, entre d'altres, de Rafael Moneo.

Per les terres de Girona són significatius i adquireixen un pes específic els dibuixos de Rafael Masó i Valentí, de Pelayo Martínez, Josep Claret Rubira, Joan Bosch Agustí; Bosch, Tarrús i Vives; l'estudi RCR de Carme Pigem, Rafael Aranda i Ramon Vilalta. I també les obres a terres de Girona d'arquitectes i de gabinets d'arquitectura de Barcelona amb projecció aquí.

Val a dir que he fet esment d'alguns, però no de tots, i que en els dipòsits de l'Arxiu del COAC tampoc no hi són tots perquè n'hi ha que o bé han fet donacions a d'altres arxius o bé les famílies i els mateixos arquitectes han decidit guardar-ho de moment en els seus habitatges i despatxos. I no es difícil de deduir que més enllà de l'Arxiu Històric del COAC per tenir una visió completa de la història de l'arquitectura a Catalunya cal adreçar també la mirada a les Escoles d'Arquitectura i als seus Arxius i als Arxius Municipals i els corresponents expedients de llicències d'obres. Una base de dades transversal donaria noves pautes d'interpretació global de la història de l'edificació a Catalunya.

La mostra enumerativa, però, serveix per destacar el valor dels fons que es custodien i dels que ara fa un any i ara mateix es mostren en aquesta mínima selecció.

Cinquanta anys són molts o pocs segons com es mirin les coses, però de fet hem de parlar d'un arxiu jove, contemporani, amb fons històrics bé adquirits bé sobrevinguts per donacions. Si de fet el cinquantenari que es commemora és el dels inicis de la professionalització de l'Arxiu, ara passats cinquanta anys i un cop ponderat el valor i la importància de la documentació custodiada hauríem de parlar de la necessitat d'un nou impuls a la professionalització que consolidi i estabilitzi els esforços, a vegades intermitents, que s'han fet, tant a la seu central com a les delegacions. Es tractaria de garantir que la presència d'arxivers professionals al capdavant de cada arxiu i els arxius de les delegacions asseguri una metodologia compartida, la uniformitat del tractament i catalogació de la documentació, i la universalitat de l'accés per part dels professionals de l'arquitectura i dels estudiosos de la història de l'arquitectura i l'edificació.