A finals d'estiu, Fernando Simón, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, va emetre un emocionant speech dirigit als joves en què admetia, entre altres coses, que els missatges de les administracions i els experts (¿?) sobre la contenció de la covid-19, no havien acabat d'arrelar entre aquest específic grup poblacional. A veure, els missatges de les administracions i dels suposats experts a qui s'adreçava l'autor de frases tan populars com «España no va a tener, como mucho, más allá de algún caso diagnosticado» o «Voy a meterme el dedo en la nariz», no només no han acabat de quallar entre el jovent, sinó tampoc entre la resta de la població. L'escassa claredat, transparència i seriositat a l'hora d'informar els ciutadans i comunicar-los els respectius protocols d'actuació d'un estat sanitari tan excepcional i greu com el que estem vivim des de fa mesos, ja sigui per l'excés d'òrgans de govern competents, per la diversitat de criteris i opinions decisòries, per l'evident poc nivell mental de càrrecs polítics incapaços de generar un front comú a la pandèmia (Déu-n'hi-do, amb això de Madrid!), perquè continuen sense tenir ni idea de què fer i com, o simplement perquè s'ha fet massa cas als penques de l'OMS, tot plegat ha estat un autèntic desastre. I el que ens queda.
Segurament per tot això, per aquest cúmul de (des)propòsits organitzatius, en el marc d'aquest vibrant i colpidor missatge en què, fins i tot, un servidor va plorar com no ho feia des que va veure Titanic al cinema (Maleïda Rose! En Jack hi cabia de sobres, a la fusta!), al senyor Don Simón se li va ocórrer una brillant idea: demanar suport a bona part d'aquesta troupe d'espècimens que cohabiten a les xarxes socials brandant el segell influencer, per intentar arribar més i millor als joves. Si fins avui, des de Sanitat i el seu comitè d'experts (?), la cosa no ha estat mai massa clara, ara, amb la convocatòria d'aquest nou influencer squad, agafem-nos que venen corbes. Què serà el següent? Demanar a Leticia Sabater que compongui una cançó? Si és que ens mereixem l'extermini.
No és que hàgim de desconfiar de la capacitat innata de l' influencer per informar i comunicar temes importants a qualsevol ésser viu de qualsevol edat -que també-, però el cert és que recolzant-se en aquesta figura hiperbòlica i caricaturesca, el Govern no fa altra cosa que confirmar la seva tendència cap a un lideratge focalitzat en l'impacte mediàtic, en el titular, en la foto, en la presència buida i crispada en xarxes i mitjans de comunicació, a marcar paquet per aparentar acció. En aquesta línia, com a conseqüència, el contingut, la presa de decisions meditada, dialogada i contrastada amb experts reals, el que vindria a ser una administració pública sòbria i efectiva, continua allunyant-se cada vegada més de les necessitats del ciutadà i de la seva representació. És igual quan ho llegeixis.
