Donald Trump va arribar a la presidència dels EUA sent un magnat. Llueix tots els símbols externs dels homes de negocis amb grans fortunes: una llista d'empreses, una legió d'empleats, un gratacel amb el seu nom, una dona més jove vestida caríssima, unes maneres ostentoses i un comportament arbitrari perquè la seva voluntat s'accepti fins al caprici. Com a magnat va tenir un reeixit reality-show, però quan algú presenta un reality-show és un presentador de reality-show.
Contra tanta representació The New York Times publica que en arribar a la Casa Blanca Trump va pagar 750 dòlars per la declaració de la renda, fet que fa sospitar que els negocis van malament i que està sent un magnat sense ser un milionari. Trump és un magnat cap a fora perquè cap a dins s'hauria de centrar a tenir els milions necessaris per ser considerat com a tal.
Com a president dels Estats Units Trump es comporta igual: representa el poder amb una combinació de caprici i força, que és més útil per ser president dels Estats Units que dels nord-americans. En la covid-19 es nota molt que és més president cap a fora que cap a dins i que valora més representar la força d'exercir el poder centrant-se en els nord-americans que el fan ser president, com els dòlars li van fer ser magnat.
La covid-19 és un atac mortal a la població en territori nord-americà que encaixa, per a allò preventiu, amb el discurs antiterrorista dels inquilins de la Casa Blanca des de l'11-S del 2001 i només necessitaria una adaptació d'allò militar a allò sanitari. Hi ha un inconvenient: un president dels EUA té unes forces de seguretat molt superiors a les sanitàries, però el que fa Trump és menysvalorar les víctimes i els danys, les causes, la prevenció de riscos, la protecció de la població i la persecució de l'enemic.
Quan sigui, Trump sortirà de la Casa Blanca sense haver estat president de la mateixa manera que deixarà de ser magnat sense haver estat milionari.
