Busqueu la fama, però la fama costa, doncs aquí començareu a pagar... amb suor», deien a la careta de la sèrie televisiva Fame. La independència també té un preu. El partit de Carles Puigdemont ha aprovat una ponència política que en l'apartat «cap a la república» està més a prop de la CUP que de la vella Convergència, territori original de molts dels seus quadres i afiliats. Per resumir-ho: l'estratègia consisteix a fer la vida impossible a l'Estat fins que aquest se'n cansi i s'estimi més claudicar que continuar lluitant contra les fiblades de la tossuderia sobiranista. Junts assumeix «plenament» com a estratègia «la confrontació amb l'Estat espanyol utilitzant la desobediència civil i la no cooperació», explica el document, que afegeix: «Per tal que la desobediència civil sigui veritablement eficaç i ens permeti avançar de veritat és imprescindible afectar els interessos econòmics de l'Estat espanyol». Estem parlant de la negativa organitzada i argumentada a complir lleis i ordres que es consideren injustes, com a forma de lluitar contra el poder que les dicta. Caldria que molta gent, molt decidida i estructurada, s'impliqués en aquesta mena d'estratègia abans que l'Estat arribés a espantar-se, i d'altra banda, a fi que ningú no s'enganyi ni ho confongui amb un joc de rol, s'avisa: l'estratègia de la confrontació «suposa sacrificis personals i patrimonials». Una promesa de suor i llàgrimes. És en aquesta perspectiva de rupturisme desacomplexat que s'apel·la sense esmentar-los als Mossos d'Esquadra, quan es reclama «trobar en tot moment la complicitat mínima deguda en les institucions, impedint que actes de desobediència cívica impulsats des de la ciutadania siguin reprimits per aquelles institucions pròpies a qui justament es pretén dirigir el compromís». El nou conseller d'Interior, Miquel Sàmper, ha tret importància al paràgraf argumentant que no parla dels Mossos en concret, però costa d'imaginar a quin altre titular de capacitat repressiva es pot estar demanant «complicitat». Fins l'extrem d'ignorar ordres judicials? Aquesta serà la qüestió quan es baixi de la teoria a la realitat.