11 de octubre de 2020
11.10.2020
Diari de Girona

Cartes

11.10.2020 | 06:00
Cartes

La meva gratitud a l'Hospital Comarcal d'Olot
Carles Bastons Vivanco catedràtic. Sant feliu de pallerols
En dues ocasions de St. Feliu de Pallerols estant, on passo temporades, he hagut de fer ús darrerament del servei d'urgències de l'hospital d'Olot, Comarcal de la Garrotxa. Una, a primers de juliol per un problema reincident de la meva esposa, extraordinàriament ben atesa, tot donant prioritat al seu cas per presentar símptomes preocupants. L'altra, a les darreries de setembre, per a mi per una qüestió puntual però que podia esdevenir greu, amb proves (analítica, electrocardiograma, plaques ecografies), i diagnòstic i tractament farmacològic i terapèutic molt encertats, ratificats després per facultatius reconeguts de Barcelona en visites posteriors.
Vull que consti per escrit el meu agraïment, sincer, profund, a tot el col·lectiu humà –personal de seguretat, d'administració, d'infermeria, metges i metgesses d'urgència i de consulta externa. Vàrem rebre en les dues ocasions un tracte exquisit, de calidesa humana i alta professionalitat i competència clínica que vull posar de relleu en aquests temps difícils i complexos en què tot es mira amb un prisma catastrofista i apocalíptic i se subratllen les notícies dolentes i es pregonen informacions negatives –i/o falses, més que les bones i positives. Reitero la meva gratitud i felicitació als garrotxins –i ciutadania en general– per disposar la ciutat d'Olot i la comarca de la Garrotxa d'un hospital de primera categoria en què tot (des de la ubicació –enmig de la natura–, no lluny de la ciutat fins als serveis i assistència mèdica, passant per una sala d'espera molt acollidora amb màquines d'autoservei i cadires molt còmodes i se­nyalitzades; per un aparcament espaiós) mereix una valoració molt i molt encomiàstica.
Gràcies una vegada més i per molts anys aquest hospital amb el seu equip de sanitaris pugui oferir aquests serveis plens d'humanació i de gran competència i qualitat clíniques als garrotxins, garrotxines i a tothom. Enhorabona. Felicitats. Un orgull per a les terres gironines i també per a tot Catalunya.


Un consell al senyor Albert Soler
Félix Sória Hernández girona
Soc lector fidel de Diari de Girona, acostumo a llegir totes les opinions dels diferents articulistes, unes m'interessen més i altres menys, però, insisteixo, les llegeixo totes i després trec les meves pròpies conclusions. Abans d'anar al fons d'aquest escrit vull aclarir que no soc nacionalista, no he votat mai CiU ni els seus hereus. Començo a estar preocupat amb mi mateix; llegir els articles i les opinions del senyor Albert Soler ha fet que decididament cregui que la independència de Catalunya és necessària i gairebé obligada, els seus articles són el fidel reflex del menyspreu que el citat personatge sent per l'opinió de milers de catalans, als quals contínuament insulta i falta al respecte (republiqueta, Presidentorra, Vivales, llaciestes, etc., etc. i articles com el titulat «La gran orgia de la CUP» i molts més. Estic esperant que el senyor Albert Soler opini sobre el Rei i l'emèrit de la seva Espanya, sobre els jutges de la seva Espanya, sobre la separació de poders en la seva Espanya, sobre la corrupció de la seva Espanya, sobre la independència de la premsa de la seva Espanya, dels polítics acusats i alguns sentenciats per la Llei de Violència de Gènere de la seva Espanya, alguns del Partit Popular i del Partit Socialista, de les sentències patètiques de Bankia i moltes altres més, de les reduccions de penes a alguns ex-polítics del Partit Popular i del partit Socialista, sobre el modus vivendi de la Casa Reial, sobre Villarejos, Corinas, Indas, de sentències dissolutòries d'acusacions demostrades falses com la de Tamara Carrasco, l'exalcalde Trias i moltes més, com les sentències en contra d'Espanya dels Tribunals Europeus, etc., si seguís escrivint ompliria 4 planes del diari. Sr Soler: vostè pot escriure del que consideri oportú, ja he escrit que el seguiré llegint, però sí estic segur que les seves opinions no col·laboren en res a crear un ambient de diàleg que ens permeti sortir d'aquest bucle de continus despropòsits i d'injustícies tant en la seva Espanya com a Catalunya. Jo ja tinc clar, gràcies als seus articles, que Catalunya és una terra plena d'ignorants i enganyats que es deixen menjar el coco per quatre vividors i corruptes, ara li demano que em convenci sobre que a la seva Espanya viuria molt millor, en resum que la seva Espa­nya és la Terra Promesa o el Paraíso Terrenal. Seguiré llegint els seus comentaris i també els de la resta d'articulistes però li asseguro que he perdut la fe en aprendre alguna cosa positiva dels seus. De la resta sé que cada dia en podré treure algun ensenyament positiu basat en opinions objectives amb les quals estaré o no d'acord.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook