Com podíem comunicar-nos abans que s'encunyés l'expressió «confinament perimetral»? Quina bona parella fan «confinament» i «perimetral»! La gent es gira en sentir-los passar, estan en boca de tots, a Madrid no es parla de res més. Quin grup sintagmàtic!
«Confinament» ens va arribar des dels lloms arrugats del Dret quan la paraula més semblant que coneixíem l'havíem tret de la poesia, d'aquest «del uno al otro confín» de La canción del pirata que recitàvem amb cantarella i braceig a la tarima de la vergonya durant el batxiller elemental. En una mateixa família de paraules (confí, confinament) s'unien Aranzadi i Espronceda.
Del perimetral, com de tanta geometria, ens n'havíem oblidat fins que les revistes de moda, quan declaren l'operació biquini, i els metges d'atenció primària, quan enuncien els factors de risc cardiovascular, van coincidir en la seva malvolença al perímetre abdominal que en altres temps havia estat la «corba de la felicitat» i ara és la corba de la mort sense autoestopista rossa. Del perímetre en parlen també els agents antiterroristes en les sèries i els bombers en els informes dels incendis per limitar les desgràcies.
El confinament perimetral és la limitació per sortir d'una àrea que fixa el poder. La vida normal acostuma a passar dins d'aquest límit en el qual no et sents constret fins que t'ho marca el BOE. Contra el BOE renillen els babaus de la llibertat, que es creuen rebels perquè galopen a l'albir, sense reparar que el confinament perimetral amb prou feines canvia la seva vida, més enllà d'algunes petites molèsties.
De l'expressió «confinament perimetral» s'entén com a normal «confinament», que es limiti temporalment la mobilitat en una situació de pandèmia, però s'aixeca davant la vista «perímetre» com un mur fronterer que no és físic i remet al que és mental. En pensar-hi t'adones que cada any és més estret, que estem envoltats de perímetres ideològics que es tanquen.
