Dani Duch i Nagorno-Karabakh

El fotògraf de Cassà de la Selva Dani Duch va començar la seva trajectòria professional a Diari de Girona. Ara treballa a Madrid, especialment per La Vanguardia, i ha fet algunes de les fotos més brillants de la vida política i esportiva dels últims anys. Recentment va ser reconegut amb el premi Mingote. Dani Duch va ser l'any 1994 a la guerra entre Armènia i Azerbaidjan, per la qual la primera va ocupar una part significativa de la segona i va impulsar la proclamació de la república independent de Nagorno-Karabakh. País que no ha reconegut mai ningú en el món, ni la mateixa Armènia.

En Duch m'envia la doble pàgina de La Vanguardia amb espectaculars fotos seves de la guerra del 1994, on va ser a primera línia de foc. Extraordinàries fotos acompanyades de textos de Rafael Poch i Joaquin Luna. Li dic que quin luxe compartir feina amb els dos periodistes.

Rússia ha estat l'avaladora història d'Armènia, on té una important base militar. Però ara Azerbaidjan està recuperant els seus territoris amb el suport de Turquia i una actitud lenta, més aviat passiva de Rússia, que tot just ara ha iniciat gestions diplomàtiques que van darrere dels fets consumats. L'alt Karabakh ha estat un conflicte congelat durant tres dècades que ara sembla que es reverteix. Ha mogut grans passions. Sobretot perquè els armenis tenen 14 milions de ciutadans a la diàspora i menys de 2 milions en el país. La seva diàspora és especialment activa a França i als Estats Units. Fan servir la seva condició de nació cristiana per guanyar simpaties entre dos països musulmans, Turquia en una deriva de radicalització i Azerbaidjan el més laic dels països musulmans que he visitat.

Un goig parlar a quarts d'onze de la nit amb en Dani Duch de Nagorno-Karabakh, on ell va veure la mort de cara i la guerra en tota la seva cruesa i uns 25 mil morts i 65 mil ciutadans d'Azerbaidjan desplaçats. Vaig ser durant dos anys, per allà el 2012, el president del grup del Consell d'Europa que va establir un diàleg entre diputats dels dos països. Tot eren crits i hostilitats. Semblava una foto congelada. Ara es mou. L'Assemblea Nacional Catalana ha fet un tuit demostrant la seva simpatia per la República independent de Nagorno-Karabakh. La que no ha estat mai reconeguda per cap estat i que ara Rússia deixa que Azerbaidjan recuperi per restaurar la seva integritat territorial. Quines partides més pensades les de la política exterior de l'independentisme hiperventilat.

Trump a la recta final

Notes pel meu comentari sobre el positiu de covid-19 del president Trump pel programa de Josep Cuní a la SER: en el millor dels casos, Donald Trump haurà de guardar 14 dies de quarantena. La seva campanya queda reduïda a mig mes fins a les eleccions del 3 de novembre. Però un cop més el seu instint de propagandista: ahir va sortir breument en cotxe de l'hospital on està ingressat per saludar però sobretot per ser gravat per les càmeres per no perdre ni un dia de visibilitat. El tractament que ha rebut és el propi d'un cas sever: dos episodis de caiguda d'oxigen i un fàrmac per a casos extrems. La seva evolució encara està sota vigilància i ell vol tornar aquest dilluns a la Casa Blanca. En el pitjor dels casos: incapacitat. El vicepresident Pence hauria d'assumir les funcions presidencials i s'obriria un debat constitucional sobre la necessitat de suspendre les eleccions a la recerca d'un nou candidat republicà. Un cas inèdit, sense precedents. Si Trump se'n surt bé, com li haurà modificat la seva visió de la pandèmia? Boris Johnson va sortir molt diferent de la seva malaltia, quan es va veure a prop de la mort. Va canviar el seu laxisme pel lideratge de mesures estrictes de precaució i prevenció. Faria el mateix Trump? És aviat per aventurar-ho. Avui les enquestes continuen fent guanyador Biden en proporció 3 a 1, però es van equivocar fa quatre anys. El destí es riu de Donald Trump, que s'ha passat set mesos negant la condició tràgica del coronavirus. Però Trump és un gat amb set vides, o no. Com quasi sempre amb Trump és difícil encertar-la. Vol negar que encara estigui malalt i vol començar a fer campanya dilluns que bé. Els seus incondicionals el consideren encara més un home excepcional. Però els seus detractors estan més mobilitzats que mai per votar Biden, tot i que sense que desperti gran entusiasme. La resposta la tindran el 3 de novembre, dia de les eleccions presidencials.