ls matins gripos0s començaven sempre igual, amb l'advertiment matern de cobrir-se amb les mantes fins al nas perquè anava a obrir per ventilar i que sortissin les bestioles. Això és el que ens demana ara la ciència després de 8 mesos de coronavirus: que corri l'aire. Avancem del confinament i la quarantena, que hi són des de la Bíblia, fins a la mare, que estava en els nous corrents de la higiene perquè la tradició era creure que els nens podien morir d'un aire. Ventilar i finestra: la intel·ligència higiènica de les mares contrasta amb la dels edificis anomenats intel·ligents, que no ventilen. Sabem que hi ha diverses intel·ligències. La de les mares s'enfocava a la salut dels fills, a la supervivència; la dels edificis cap a l'economia energètica, a la sostenibilitat.

Els matins griposos que començaven sempre igual tenien la polarització del cos calent entre les mantes en què s'havia cuit la son al foc viu de la febre i el fred de l'aire que acoltellava el front i volia filtrar-se de la manta al llençol en els minuts de la ventilació. Viurem aquest contrast de calor i fred aquest hivern, aquesta polarització de la temperatura que es dona quan es ve del camp gelat i s'entra a la casa amb llar de foc, tant perquè el cos entri en calor han de fer mal les mans i cremar la cara mentre la rasca encara fa calfreds a la columna vèrtebra a vèrtebra. La versió urbana d'aquest fred-calor la produeixen les estufes de les terrasses on socialitzarem aquesta tardor-hivern polaritzat entre l'agorafília de l'aire lliure i la claustrofòbia dels interiors públics.

Ventilar i vent: en el vent de tardor s'anuncia a ràfegues l'hivern. Anem a un hivern extrem en la política, de calor que crema i fred que gela, perquè ha desaparegut l'ambient temperat, la mitjana tèrmica, l'aire condicionat, que, a força de contenció, de coneixement més que d'ignorància i de bé que de mal, porta a la temprança, que és una temperatura moral. Sentirem el fred i la calor dels matins griposos perquè estem malalts.