lex Garrido és un exemple per a tots els catalans, el gendre ideal que voldria qualsevol dona. Després de torrar-se com un soldat de permís, després que les seves imatges en estat catatònic donessin la volta al món, va decidir retirar-se a Montserrat. No a prendre els hàbits i tancar-se per sempre més, que és el que hauria fet al seu lloc qualsevol amb un mínim de vergonya; no a expiar pecats, que és el que hauria fet qualsevol creient; no: a meditar. Però tampoc a meditar si família, amics i votants mereixen la imatge patètica que els va oferir, no. A meditar si la seva decisió de dimitir com a alcalde de Manlleu no va ser massa precipitada, fruit de la ressaca o del delirium tremens.

- Senyora, si haig de dimitir només per haver-me emborratxat com un grill, haver quedat en ridícul a les xarxes i haver deixat com a idiotes els que em van votar, feu-me un senyal.

I no hi va haver senyal, és clar. Les Verges i Cristos que poblen la geografia catalana -i fins i tot la mundial, si m'apuren- si una cosa tenen, és la discreció. Ja els pots demanar senyals del que sigui, que ells et miren immutables, com qui sent ploure. A l'únic que se li recorda haver emès un senyal és al Cristo de la Vega, de la llegenda de Bécquer, que va abaixar un braç. I sort en té l'alcalde de Manlleu d'aquesta tendència a la immobilitat de la majoria de figures religioses, que si no, la Moreneta li hauria tirat pel cap la bola del món, i qui sap si també el nen que du a l'altra mà.

- Marxa d'aquí, tros de soca, com si no tingués jo coses més importants a fer que escoltar-te a tu. Ves al bar del costat, a la barra trobaràs qui t'aconselli. I si no t'aconsella, potser et convida, encara millor.

- Amén.

Anar a meditar a Montserrat fa molt català, és el lloc ideal per a un polític d'ERC que pretengui tocar la fibra sensible als seus votants, és a dir, que pretengui continuar vivint de tots ells. Als seixanta, el que es portava era anar al Tibet, i si un no trobava la revelació trobava almenys drogues, que ve a ser el mateix. A Montserrat no sé si hi ha drogues, alcohol segur que sí, si no, de què hi hauria d'anar a tancar-s'hi, el nostre alcalde. Si no troba respostes, trobarà Aromes de Montserrat.