La lectura de L'entrevista, el tercer llibre de Jordi Navarro i Morera, m'ha empès a escriure aquest article. L'exregidor de la CUP ens ha sorprès aquest cop amb una novel·la realista i fantàstica que és hipercrítica amb la nostre civilització postcapitalista que l'autor qualifica també de consumista i antiecològica. En Jordi, que és un humanista proletari fill de proletaris, contrasta amb Jordi Marcé Llach, un altre jove escriptor que jo gosaria qualificar de neo-hiperburgès espiritualista. Aquest darrer autor, fill de Sarrià, ha publicat no fa massa Más allà del olvido, un text que ha passat desapercebut aquí però que ha estat premiat a Itàlia, on se l'ha considerat com un renovat producte de la nova era.

Navarro Morera és un autèntic activista social ecologista, compromès políticament en allò que respondria a aquella idea formulada per Lukacks quan deia que «tota veritable obra d'art hauria de ser artística, realista i historicosocial». Aquesta peça hauria de reflectir crítiques i superar els condicionants i les contradiccions de la lluita de classes i, alhora, ser capaç de transmetre un rerefons utòpic que ens anunciés l'adveniment d'una societat més lliure i igualitària.

Els nostres nous literats gironins són dos bons amics als quals hem llegit i admirem. En la mesura que ens ha estat possible, ens ha agradat donar a conèixer la seva obra d'estils tan diferents.

Jordi Navarro és realista social quotidià i Jordi Marcé conrea una narrativa més de tipus contemplatiu místic, amb pinzellades espirituals esotèriques i fantasioses. Ambdós tenen en comú el seu estil innovador que expressa el caos i la inhumanitat d'aquest trepidant i asfixiant segle XXI. Els dos Jordis obvien la tradició literària dels novel·listes del XIX, per parlar-nos del rerefons científic, filosòfic, polític i cultural del segle XXI, sense estalviar-se les crítiques als excessos de les noves tecnologies. Marcé Llach passa del realisme quotidià a la ciència-ficció o al surrealisme de les novel·les d'anticipació. Navarro Morera se situa més a prop de Gorki, Kafka i de l'hiperrealisme de Marguerite Duras o Robert Grillet. L'ex egidor de la CUP està influenciat per les disquisicions cientificopolítiques de l'antropòleg de Ribes de Freser Eudald Carbonell i per les lectures i estudis que anualment publica l'agenda llatinoamericana que denuncia sense defallir la civilització neoliberal.

A L'entrevista, Navarro Morera ens parla del Via Crucis que pateix en Pau, en passar un procés de selecció en una empresa multinacional. El lector s'adona de com són d'inhumanes i explotadores aquestes corporacions tan sofisticades del capitalisme global. La seva aspiració a mitjà termini és arribar a contractar només robots que no tinguin drets, ni sous, ni sindicats.

Les dues entrevistes d'en Pau per trobar feina són brutals i reflecteixen la lluita de classes entre l'individu i l'empresa. Aquesta batalla comptarà amb uns testimonis d'excepció, uns extraterrestres que han vingut al planeta blau amb la idea d'implantar un nou sistema polític i productiu que els ha funcionat molt bé, en el seu estel situat en una llunyana galàxia.

En Pau és l'instrument que han triat els alienígenes per capgirar els poders del gran capital. El protagonista tindrà poder per tornar a iniciar el procés de selecció i intentar revertir la situació.

Navarro Morera, a partir d'un llenguatge gens florit, ens transporta a un nou realisme fantàstic ecològic, utilitzant una bona narrativa literària en la qual traspuen la seva consciència reivindicativa i les seves conviccions politicosocials. El creador de la pujada Sant Feliu, ens parla d'un món apocalíptic amenaçat per una nova pandèmia de la covid universal.

I tornant a Jordi Marcé, direm que, en el seu llibre, ens parla d'un neoplatonisme culte on els humans són immortals, àngels que estan tan bé que es cansen d'estar al paradís, un lloc més enllà del bé i el mal, un espai on no hi ha explotacions ni el problema endèmic de la lluita de classes. Els homes àngel s'atipen de viure en el Jardí de l'Edèn i alguns s'avorreixen i enyoren el tràfec de la vida a la terra. Un món del qual Navarro denuncia l'industrialisme desenvolupista, l'esgotament dels recursos de la natura, l'amenaça del canvi climàtic, la xenofòbia i l'explotació del tercer món.