El nostre cervell processa 60.000 pensaments al dia, el 90% són repetitius i el 80% són negatius ( La Vanguardia - la Contra- 25/01/2018 entrevista a Sydney Pinoy-Peyronnet, expert en «neurofeedback», per Ima Sanchis). O sigui que dels que són repetits, només hem de retenir el que ens interessa, i dels que són negatius hem de procurar expulsar-los i centrar-nos en els possibles positius.

Tenim una càrrega de negativitat mental que espanta i fa pensar. S'imposa urgentment procurar musculatura al cervell, amb exercicis adequats, especialment pel que fa referència als pensaments negatius, que hem de blindar la seva entrada.

Sabem que la negativitat mental obre la porta a l'angoixa, l'ansietat i la depressió, perquè instal·lats al nostre cervell, emmascarant la pròpia visió de la vida, fins a límits insuportables.

Com fer-ho per desallotjar els indesitjables ocupes mentals? Els psicòlegs tenen les seves teràpies, que poden ajudar a foragitar tota mena de fantasmes del cervells i, si algun és congènit, també els psiquiatres tenen les pròpies teràpies i prescripcions medicinals. Tanmateix, ambdós compten (si volen) amb l'ajut de tecnologia molt desenvolupada que facilita el coneixement i control dels pensaments negatius

Entre les moltes teràpies per dominar el flux de pensaments, n'hi ha una d'universal, acceptada científicament, com la pràctica de la meditació en qualsevol de les seves variants. N'hi ha múltiples, però totes elles són branques de dos grans troncs.

La meditació discursiva o oració mental de fort contingut religiós i espiritual que cerca l'aproximació personal a la divina i la meditació transcendental com a mitjà per reduir l'estrès, assolir la relaxació mitjançant tècniques de respiració, posició del cos per arribar al coneixement d'un mateix. Ambdues es basen en tècniques que precisen aprenentges, espais i condicionaments ambientals especials, que esdevenen obstacles a superar en la seva praxis.

La periodista Silvia López, en un reportatge a El País (13/09/20), ens mostra una alternativa més casolana, igualment eficient als efectes de combatre l'estrès, les angoixes i les ansietats. Es tracta d'assumir, amb plena consciència, les tasques de la llar: cosir, planxar, cuinar, regar plantes... Executar mil·limètricament, les mateixes rutines diàries.

Fonamenta el reportatge en l'observació estadística que durant el confinament havien augmentat d'un 57% els productes per elaborar rebosteria i un 58% els de neteja i amb l'experiència científica de la psicòloga Sheila Estévez que diu: «El mecanisme de defensa predominant davant la incertesa és el control, ja que és la forma més directa de compensar el caos».

Per raons econòmiques i de teletreball, passem més hores a casa contaminats psicològicament per la gran quantitat de notícies negatives que produeixen els mitjans de comunicació a l'entorn de la maleïda covid-19 i la inestabilitat política i social. L'objectiu proposat és fer les feines pròpies de la llar amb plena atenció, concentrats amb el que s'està fent.

No és una fórmula moderna, de la Psicologia Positiva, sinó que el grec Plutarc de Queronea (46dC-120dC), historiador, assagista, sacerdot, explicava que mentre els sacerdots del seu temps feien sacrificis als seus déus, hi havia un pregoner que no parava de repetir en veu forta: «Fes el que fas». O sigui que mentre estàs fent una feina, aparentment rutinària, no has de pensar en res més que en aquesta feina. Pensa que és el més important que tens a fer, en aquests moments. Foragita els pensaments del passat i del futur. Centra't en el present amb «Atenció plena» i actitud de servei als demés de la casa.

Tal com feia sta. Teresa de Jesús quan deia: «També entre les olles, camina el Senyor» (Fundacions 5.8). En qüestions d'actituds humanes, llegir i/o rellegir els clàssics és un doll de saviesa!