15 de octubre de 2020
15.10.2020
Diari de Girona

Un ingenu

14.10.2020 | 23:53
Un ingenu

Em canso, m'esgoto. Dormo poques hores durant la nit i travesso els dimarts i els dimecres i els dijous com qui va del dormitori a la cuina enmig d'una boira de puré de pèsols. També el carrer està borrós per aquesta boira de caràcter mental. Podria venir un autobús vermell, dels de turistes, i enviar-me d'un cop a l'altre món, que queda molt a la vora. Es triga menys a anar a l'altre món que a comprar el pa. Els autobusos de turistes de Madrid no tenen sostre, porten el cervell a l'aire i fan un recorregut previsible pel centre de la ciutat perquè el visitant torni al seu país amb el bitllet amortitzat. Mai he pujat a un d'aquests autobusos que ara, durant la pandèmia, crec que no funcionen. Quan arribo a una ciutat estranya intento comprendre-la pel meu compte, a peu. De vegades no hi ha res a comprendre ni a descomprendre i torno a l'hotel intentant comprendre'm a mi mateix. Qui em va manar agafar un avió i recórrer tants quilòmetres per arribar a aquest hotel hostil? Hotel hostil, heus aquí una troballa fonètica. Es diu al·literació. La vida, en fi, i tal com deia santa Teresa de Jesús, és una mala nit en una mala posada.

Vaig a molts llocs per mera disciplina, perquè soc obedient, però també perquè espero trobar alguna cosa que no sé què és, encara que porto buscant-la tota la vida. Per això mateix vaig venir al món, perquè vaig obeir la química quan em va indicar que havia arribat l'hora i les parets de l'úter de la meva mare (la meva mare, ara morta) es van començar a aproximar com insinuant-me que em deixés anar. Estava jo dotat d'un cos flexible i d'uns ossos elàstics que s'adaptaven a les estretors del conducte vaginal, aquest laberint d'un sol carrer. Em vaig plantar al món disposat a obeir ordres, i no he fet res més al llarg de la vida. D'aquí el meu cansament, el meu esgotament. Obeir fatiga, et deixa sense alè, però desobeir et mata. A mi, però, m'ha matat més obeir, mort estic, a l'espera que les parets de l'úter de la realitat comencin a estrènyer i em portin a la tomba com un mort dòcil i madur. Aquí jeu un ingenu que va viure esperant una revelació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook