15 de octubre de 2020
15.10.2020
Diari de Girona

Una mala persona

14.10.2020 | 23:53
Una mala persona

En la primera entrevista que ha fet com a expresident, Quim Torra ha dit que estava disposat a anar a la presó per «fer efectiu l'1 d'octubre». Què li ha impedit de fer-ho? Si estava disposat a tornar a declarar la independència, per què no ho va fer? O per què no va dimitir si el seu partit o Esquerra no l'hi deixaven fer? Per què no va obrir les presons? Ell era el carceller. Quim Torra no estava disposat a res més que a jugar a pancartetes a canvi de la pagueta. La pagueta econòmica i la pagueta d'excitar-se pensant que era president de la Generalitat. No sé d'on treu el nervi ni la poca vergonya de sortir ara a dir que estava disposat a anar la presó quan la seva vida ha estat una burla a qualsevol compromís, la negació de tota noblesa, i que el preu el paguessin els altres mentre ell s'enduia el mèrit. I els diners. Perquè la història de Quim Torra no es pot entendre sense els diners.

No vull dir ni insinuar que hagi robat, perquè no ho sé, però sí que dic que la comèdia l'ha feta sempre a canvi d'un sou i sense pagar mai res. La seva pretesa heroïcitat no només es falsa: és cínica, i n'ha tret un bon pessic. Des que va començar a fer-se l'editor independent fins que va buscar-se la inhabilitació amb una desobediència de fireta, ha cobrat sempre i sempre a canvi de cap sacrifici personal, de cap idea generosa, de cap gest valent que ens empenyés a créixer. Torra és el mirall més humiliant en què encara es miren els independentistes. És la més escandalosa pantomima, i que el mateix moviment no s'hagi alçat contra el seu frau indica fins a quin punt és fonda la tara. Torra hauria estat disposat que tots anéssim a la presó, menys ell. Torra va arribar donant lliçons i se'n va donant lliçons, però no ha fet res perquè no és res més que un covard acostumat a enriquir-se amb el patiment dels altres. En l'arquetip clàssic, Torra és una mala persona, disposat sempre a abusar dels febles i a fer-se el fort amb l'afany dels altres. És l'amic que corre amb tu cap al penya-segat sota la promesa de saltar i quan arriba a l'abisme frena en sec i et deixa anar la mà. Així va tractar la seva editorial, així tracta els seus amics i així ha tractat el seu país. En totes les coses que ha fet i estimat, Torra ha estat –per dir-ho en els seus conceptes– un Compromís de Casp.

És absurd parlar d'ideologies per parlar de Quim Torra. No és el que importa, si pensa això o pensa una altra cosa. Per parlar de Torra cal parlar de la baixesa, de la misèria, de la humitat feta pols. Trànsfuga de tot, desertor. Es calçaria la teva dona si li demanessis que en tingués cura mentre ets a la presó. Si en lloc de ser català, que és tot com de broma, hagués estat d'Irlanda del Nord, l'IRA l'hauria executat per traïdor sense que li hagués ni fet falta la prova d'un sol contacte amb els anglesos. I can see the writing on the wall. I un tret i avall. Torra és la fredor del dia de la derrota quan saps que t'ha venut el teu germà, tot el que creies quan descobreixes que era mentida, l'oracle quan per sota li veus les sabates al ventríloc.

No és la independència de Catalunya, no és la unitat d'Espanya. Torra encarna aquesta calamitosa naturalesa catalana amb què hem decidit destruir tot el que era elevat i era noble, el que ens mantenia miraculosament igualats amb la gran tensió del món. Torra és aquesta sorda i constant degradació amb què hem votat Colau i Puigdemont i ara tenim una altra vegada Esquerra al poder, com en l'instant més trist i brut de la nostra recent història. Hem agafat pel coll cada persona, cada institució, cada idea o empresa que ens enaltia i ens dignificava, i ho hem convertit tot plegat en exactament aquesta frase: «Jo estava disposat a anar a presó», mentre amb el seu somriure que sembla una cara de fàstic es posa les sabatilles d'estar per casa, el barnús fent de batí per damunt del pijama, i a la tele el culebrot.

Torra és una pintada d'Arran amenaçant un articulista quan tothom sap que no hi ha ningú de la CUP ni a la presó ni fugit perquè després d'haver donat tantes lliçons no van fer res. També ells deuen estar disposats a anar a la presó, pero no hi són, ni hi han estat mai, ni han fet res més que brometes en tota la seva trajectòria. El que va arribar més lluny va ser David Fernández, sent l'enllaç d' Otegui a Catalunya quan aquest terrorista volia obrir una sucursal de Batasuna a Catalunya. David Fernández manegava el que llavors es deia PUA (Plataforma d'Unitat d'Acció), i que s'hauria convertit en la franquícia nostrada del braç polític d'ETA si « la organización» no hagués quedat tan esgarrifada de la comèdia dels independentistes catalans que va recomanar els seus sicaris que quan s'instal·lessin a Catalunya ho fessin a través dels okupes i els antisistema, perquè els independentistes eren uns farsants que tot ho xerraven, i si no els acabaven delatant fent el mec en qualsevol barra de bar, els acabarien fallant perquè, de tota manera, a l'hora de la veritat, sempre posaven alguna pega. Ha de ser gros que ni l'inframon d'ETA et prengui seriosament. La teva autoestima no ha de recuperar-se mai més. Mireu-lo com va, de fet. Ja de l' Arrufat, val més que ni en parlem.

Torra se n'ha anat a casa igual que Puigdemont volia convocar eleccions autonòmiques i Junqueras volia fer-lo quedar malament quan les convoqués, però només per guanyar-les. És veritat que és una mateixa geografia moral: però Torra, a més a més, se'n fot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook