15 de octubre de 2020
15.10.2020
Diari de Girona

Som responsables

14.10.2020 | 23:53
Som responsables

Es una vergonya. Quan els morts superen ja el milió al món i augmenten a mesura que entra la tardor, ningú discuteix que ha arribat la segona onada de la maleïda pandèmia i a Espanya la gestió que fan el Govern i les comunitats autònomes, que es tiren els uns als altres el mort i mai millor dit, ens està abocant a una altra situació límit. Tenim les xifres més altes d'Europa de morts i infectats (en relació amb el volum de la nostra població) i també en ensorrament econòmic, mentre els polítics segueixen a mata-degolla i fent un penós espectacle. I la vergonya és encara més gran perquè la gestió espanyola contrasta amb la d'Itàlia, que, després d'un mal començament, sembla haver pres les mesures adequades. Almenys per ara. Es miri com es miri no hi ha dubte que els nostres polítics, d'esquerres i de dretes, ho fan molt malament.

És clar que alguna cosa hem après de la primera onada i com a conseqüència és millor infectar-se ara que al març passat, perquè ara no es cometen amb els malalts els errors del principi quan afrontàvem una epidèmia desconeguda, i cada dia els metges estan en millors condicions de combatre-la mentre esperem l'anhelada vacuna, que encara trigarà a arribar a tothom. Per això hi ha menys morts que abans. També hi ha menys morts perquè els més grans prenen més precaucions, mentre falten campanyes dirigides específicament als joves explicant-los que encara que molts siguin asimptomàtics són un vector de contagi molt important –encara que no únic– i que han d'assumir la seva responsabilitat. Perquè altres moren per culpa de les seves festes i botellons. I com que els joves no veuen els telediaris ni llegeixen els diaris, se m'acut que podríem aprendre de l'eficacíssima propaganda de l'Estat Islàmic quan feia servir amb molt d'èxit les tècniques audiovisuals més modernes en què fins i tot reclutava personatges de videojocs per arribar a les seves audiències-objectiu.

Hi ha una gran responsabilitat dels governs tant central com autonòmics perquè la seva ineficàcia acaba matant tant com el virus. Sembla que no s'han aprofitat aquests mesos per prendre les mesures necessàries per enfrontar la segona onada. L'esperpent que viu Madrid aquests dies clama al cel però per desgràcia no és únic. Falta direcció, falten tests, falten controls a l'arribada de passatgers en els aeroports, i falta capacitat de seguiment i rastreig dels contagiats. Falten metges i infermeres. Resulta que el nostre sistema sanitari no és tan bo com ens deien. També falten ajudes perquè els comerciants puguin adaptar els seus locals, igual que falten metros i autobusos que evitin les aglomeracions.

I falta atenció a la nostra gent gran que van heretar un país pobre i l'han tirat endavant amb gran esforç transformant-lo de dalt a baix, portant-lo des d'una dictadura a una democràcia, des d'un règim centralitzat a un dels més descentralitzats del món, des d'un país carrincló a un altre molt liberal en els costums, d'una terra que enviava els seus fills a l'emigració a una altra que acull amb generositat immigrants i refugiats, d'un país que rebia ajuda internacional a un altre que la dona amb llarguesa, d'un país aïllat a un altre que està perfectament integrat en les més importants organitzacions i fòrums internacionals i que si no pesa més en el món és per imperícia dels que ens governen. Gràcies a ells vivim avui en un país en el qual podem criticar la Constitució que ens ha donat quaranta anys de progrés, despotricar dels nostres governants, i fins i tot governar sent deslleial als juraments fets en assumir el càrrec. Tot això i més. I ho devem a la nostra gent gran, que ho han aconseguit amb les seves mans nues, moltes vegades gairebé sense estudis i deixant-se la pell perquè els seus fills els poguessin cursar. Perquè ara una panda d'ignorants/rancorosos posi en dubte els valors de la Transició.

I ara aquestes persones grans es preparen per morir de nou en residències en què el virus torna a acarnissar-se, com ja va passar durant la primera onada en què van morir el 5,5% dels internats, fins a un total de 20.000 ancians. Gairebé la meitat dels morts del país. És una vergonya i un escàndol sense que serveixi de consol que el problema també existeix en altres llocs. Mal de molts... epidèmia i –una altra vegada– mai millor dit. Segons experts, la meitat de les residències segueixen sense estar preparades a causa de la falta de mitjans i d'infermeres, sobretot en els torns de tarda i nit, i un 10% no han elaborat els plans de contingència que els han demanat per enfrontar una segona onada. O sigui, que no s'ha aprofitat el temps per fer els canvis necessaris que evitin la repetició de la tragèdia. I com a resultat la gent gran seguiran morint i ho faran en silenci perquè ja no tenen veu, i ho faran una altra vegada sols sense una mà estimada que agafi la seva en el moment del trànsit suprem. En ple segle XXI ens comportem com aquestes tribus primitives que deixaven morir els vells convertits en una càrrega...

I a nosaltres, a la societat en el seu conjunt i a tots els governs que ens governen/desgovernen, ha d'avergonyir-nos que això passi. Sembla que no tenim memòria per recordar i agrair-los el molt que amb molt poc van aconseguir fer per aixecar el país i deixar-nos una Espanya millor, molt millor que la que ells van trobar. Un país que ara, quan la seva vida es s'acaba, els tracta tan malament. En som tots responsables i hauríem d'avergonyir-nos-en.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook