Una pregunta inquietant: què faríem si sabéssim que l'actual «normalitat» durarà deu o vint anys? Els temuts rebrots es declaren abans d'hora, tornen les restriccions, s'incrementen els confinaments, i mentrestant les notícies científiques parlen de problemes i assajos interromputs en la recerca de la vacuna i dels remeis terapèutics. ¿I si aquest anar i venir entre les obertures i els tancaments, entre la presència i la virtualitat, hagués de ser el pa de cada dia durant molt, molt de temps? Aquesta és una qüestió que no ens hem plantejat, perquè l'actual estat de coses sempre s'ha concebut com a molt provisional, encara que els investigadors ens avisessin del contrari. ¿Recorden quan es va decretar l'estat d'alarma i el confinament domiciliari del mes de març? Vam fixar la perspectiva en el termini de les dues setmanes que havia de durar. Quinze dies de clausura que matarien de gana tots els virus, però ja sabem com es va fer llarga l'espera del desconfinament. Fins al cap de tres mesos no ens vam poder desplaçar a les regions veïnes. Al cap d'uns altres tres mesos la corba tornava a remuntar, i ara estem immersos en una fase de correm-hi tots, entre les protestes i la desesperació dels més afectats per les mesures oscil·lants. Mentre aturar l'epidèmia depengui bàsicament dels comportaments socials, anirem fent cops de pèndol entre el permès i el prohibit, a la deriva per un mar d'incertesa que exigeix replantejaments a fons en tots els terrenys, començant per l'econòmic i el sanitari, però també l'educatiu i el cultural. Un panorama que condemna moltes activitats a reduir-se o desaparèixer, alhora que obre grans possibilitats a moltes d'altres, però si es deixa que sigui el mercat qui condueixi la transició, aquesta serà traumàtica i amb una gran capacitat de generar fractures socials i deslegitimar el sistema institucional. És a dir: el que ja estem veient, però elevat a l'enèsima potència. Es parla de plans de recuperació per a l'endemà (parlar és gratis), però no tant dels plans de travessia del desert si l'anhelat endemà triga gaire a fer-se present.