Només ens faltava la covid-19, perquè acabessin d'aflorar els greus problemes que patim tota la ciutadania, o sigui els destinataris del desgavell social, polític i judicial d'aquest país en el qual els seus governants o no han sabut o no han volgut fer la profunda neteja que era exigible fer a la fi de la dictadura.

És evident que quan una pandèmia d'aquestes característiques es filtra en un poble, comarca, ciutat o país, s'està totalment desprevingut per fer-li front de manera immediata i efectiva. Això és el que va succeir la primavera d'enguany. Aleshores el Govern central, mogut per la inèrcia tradicional, va voler centralitzar les competències de salut amb una queixa generalitzada de moltes autonomies i amb resultats força galdosos sanitàriament i política. Finalment, un cop superada l'alarma general i amb la corba pandèmica a nivells controlables, es va retornar les competències a qui no s'havien d'haver sostret.

A finals de maig, principis de juny, es va recuperar notablement una certa «normalitat», però aquesta ha tingut conseqüències notablement desagradables arreu del país, ja que quan ha reaparegut la segona tongada pandèmica, que, teòricament hauria d'haver estat molt menys agressiva i més controlada, resulta que ara, no només ho és per raons sanitàries, sinó per raons polítiques i fins i tot jurídiques, ja que a la capital del Reino de España la instrumentalització política i judicial de la covid-19 ha arribat a cotes veritablement vergonyants.

És tan elevat el desgavell polític existent, tanta la necessitat d'una neteja a fons de la brossa i de les deixalles del franquisme no realitzada, que els seus hereus de primera hora, la corona i el PP, com també Cs i Vox, no permeten de cap manera que per cap raó ningú s'atreveixi a fer-la. Si això es portés a terme, significaria una mena d'hecatombe o de tsunami pels defensors del Règim del 78. Mentre tot segueixi igual, ni el cas Kitchen, ni els nombrosos escàndols del govern Rajoy, ni la cúpula del PP, no seran ni jutjats ni empresonats; tampoc serà renovada la cúpula del Poder Judicial que Europa exigeix ni, conseqüentment, la justícia espanyola podrà equiparar-se a la dels tribunals europeus.

Una justícia que ben recolzada pels poders fàctics i oligàrquics pot instrumentalitzar, amb el suport de Felip VI, els alts nivells pandèmics de la comunitat de Madrid, on la seva presidenta, Isabel Díaz Ayuso, s'ha erigit en l'altaveu del pensament i de la praxi política més carca i anacrònica, per fustigar el « gobierno comunista» d'Espanya, o per acusar-lo de la seva cobejança amb el «Govern separatista» de Catalunya.

La realitat, malgrat tot el despit de la ultradreta, és que l'actual Règim del 78, successor de la dictadura que va assassinar el president Companys, ja ha inhabilitat tres presidents de la Generalitat, i ha engarjolat una gran part dels membres del Govern del 2017 amb el vicepresident Junqueras al capdavant, sense haver aconseguit que els tribunals europeus els retornin els exiliats polítics.