16 de octubre de 2020
16.10.2020
Diari de Girona

La Revista «Esperit»

16.10.2020 | 00:14
La Revista «Esperit»

Fa uns mesos, un grup de joves que es van conèixer a Urquinaona em van venir a buscar per oferir-me de participar en el projecte d'una nova revista en català. Ja sigui pel fet de tenir menys clients a l'empresa a causa de la crisi del coronavirus, ja sigui perquè sempre m'apunto a tot, els vaig dir que sí. Aquest diumenge 18 d'octubre, a l'any de les revoltes d'Urquinaona, sortirà la revista Esperit.

Sempre he estat molt reticent a voler crear noves capçaleres en un mercat de mitjans de comunicació completament saturat. Tothom crea diaris o revistes digitals, tothom té necessitat de dir alguna cosa i d'exposar les seves idees absurdes. I el que és pitjor: generalment aquestes idees són totes iguals. El panorama comunicatiu català és una successió de cançons repetitives –tant de la secta groga processista com de l'Ulster mongòlic unionista. Siguin del color que siguin, em meravella que sempre tothom acabi dient el mateix. A l'arrel d'aquesta veu única i hegemònica hi ha el major problema dels mitjans de comunicació catalans i espanyols: tots suquen de subvencions públiques.

La meva reticència a crear nous mitjans s'ha causat sempre de la impossibilitat de crear mitjans autènticament lliures que siguin viables en el mercat. Un mitjà subvencionat pels poders públics no solament és un mitjà que fa d'altaveu dels governs à la 1984, sinó que és un mitjà que practica la competència deslleial dins el sector. La gràcia és que tots els mitjans practiquen aquesta competència deslleial. La meva experiència passada en tant que director d'un mitjà català em va farcir de vivències sobre la maldat del sistema de subvencions –incloses les encobertes– i les pèssimes pràctiques mancades de tota ètica dels «professionals» del sector. Tot plegat és conseqüència de la ingerència governamental dins els mitjans, que és molt més elevada i intensa del que el públic lector es pot imaginar. Breu: els governs i partits amb poder subvencionador fa decennis que ens estan dient què i com hem de pensar.

Així, la revista Esperit neix per ser l'antirevista catalana: és tot el que els mitjans catalans no són. Som una revista que depèn exclusivament dels subscriptors i el nostre contingut és només per als subscriptors –no oferim ni oferirem mai el nostre contingut en obert. Per constitució societària, rebutgem publicitat i subvencions. Acceptem, això sí, donatius de mecenatge en els termes que regulen les lleis a les quals se supedita l'empresa editora. Els mecenes són llistats al lloc web, en plena transparència. La revista Esperit és una publicació voluntàriament dels marges. Davant la podridura del cor de l'imperi –que anomenem el cor de la bèstia–, som els marges de la bèstia a fi de construir una alternativa. Som, però, una alternativa de debò, no pas com l'esquerra nostrada que és de casinet, cafè, copa i puro –i que passa per la caixa governamental com tota la resta. Podríem jugar el joc que juga tothom, però ens hi neguem.

Pot sorprendre –i ha de sorprendre– que rebutgem fer la màxima difusió dels nostres articles tot fent les trampes habituals dels mitjans. D'una banda, assumim que les nostres idees no són per a tothom; són per a una elit talment reconeguda i constituïda. D'altra banda, no desitgem de construir un mur de pagament asimètric amb forats (si voleu llegir el diari Ara o el Financial Times de franc només us cal d'accedir als articles per mitjà de Google). En darrer terme, tampoc volem fer un digital gratuït, atès que no existeix cap digital que sigui gratuït: tots són rigorosament engreixats amb subvencions, això és, els vostres impostos. Sabeu d'aquell minúscul digital de nom obscur que publica bajanades? Aneu al peu de la pàgina web i veureu que rep una subvenció, per irrisòria que sigui.

La revista Esperit neix per anar en contra de tot això. Neix, sobretot, per fer germinar una renovació catalana basada en paràmetres espirituals, contra el materialisme i el món modern que ens governen, asfixien i destrueixen. Som, en efecte, nacionalistes catalans, militantment nacionalistes, erigits com a senyors de la nostra absoluta llibertat, ordre i jerarquia, als marges de les bèsties processista i unionista –que són en el fons la mateixa bèstia amb dues cares. Pensem que el renaixement de Catalunya després de la derrota de 2017 i posterior decadència s'ha de realitzar mitjançant l'espiritualitat i la tradició. Així, oferim remeis i alternatives sobre la direcció que cal seguir per redreçar-nos i reeixir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook