m cansa que un periodista li pregunti a un polític que sembla que està fent bé la seva feina, si es veu o vol ser candidat a les eleccions. La qüestió és fàcil i simple i la resposta és sempre la mateixa li plantegin al ministre de Sanitat, Salvador Illa, o al secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. Jo em dedico a intentar fer bé la meva feina, és més o menys el que contesten tots i és el que han de dir, encara que s'estiguessin morint de ganes de ser-ho. Són d'aquelles preguntes que els periodistes a vegades fem, sabent que la resposta mai serà el titular que busquem. També és cert que vivim influenciats pels qui porten les cuines dels partits i que, sovint, les fonts que provenen d'aquí ens dirigeixen a aquests tipus de preguntes per copsar què en pensa l'opinió pública. Globus sonda, vaja, que si es produeixen és perquè algú ha pensat que Illa, o Argimon, per la capacitat i habilitat comunicativa o per una sensació més o menys generalitzada que estan executant bé les tasques que se'ls ha encomanat, podrien estirar vots, que en definitiva és el que compta. Governar millor o pitjor sempre és secundari per als de la rerebotiga. Però cap d'ells ha pensat que pot ser pitjor el remei que la malaltia? Que treure algú d'un lloc que sembla que gestiona bé pot deixar desatès aquell servei? Que en definitiva, Illa o Argimon poden no ser uns bons candidats?