La lectura del reportatge sobre pornografia que el nostre Diari de Girona va publicar, encertadament i oportunament, el dimecres 23/09/2020, fent-se ressò d'una investigació de l'ONG Save the Children, em va deixar preocupat pel seu escandalós contingut.

El titular ja m'esverava: «El porno, escola de relacions sexuals», «Vuit de cada deu nois consumeix pornografia de manera freqüent a partir dels 12 anys», «Gairebé el 55% dels enquestats desitja reproduir les escenes que veu, que habitualment són denigrants cap a la dona».

Forma part del meu ADN convertir les «preocupacions» en «ocupacions» i aquesta és la raó de tornar a portar el tema a la palestra del nostre DdG, amb la pretensió que n'hem de parlar... i molt!

El porno és una via directa que condueix a la deshumanització de les relacions sexuals, tal com afirma el filòsof José Antonio Marina: «...El sexe és quelcom més que esquiar o fer submarinisme en la pell d'altri».

Mostrar i ensenyar pornografia a menors s'ha de condemnar amb tota radicalitat. No s'hi val la frivolitat de veure'l com una picardia que quedarà superada quan esdevinguin adults. Tot i que els pot introduir a unes tècniques vàlides quan siguin grans i les practiquin en ple consentiment d'ambdós, afirmo que és una ensenyança inadequada per l'edat.

Les relacions sexuals són l'encontre de dues persones adultes, lliures i consentides que integra la persona que hi participa en totes les seves dimensions, física, emocional i espiritual. Són les tres dimensions que s'han de conrear, i no només la física.

Des d'aquesta premissa hem de dirigir l'atenció i els esforços per educar l'afectivitat.

Pares, familiars, mestres, educadors tots, compromesos en l'educació dels infants i adolescents, a més de procurar que no quedin enganxats en la poderosa teranyina de la multimilionària indústria del porno, han de basar-se en la perspectiva que ens ofereix l'escriptor poeta francès Antoine de Sant-Exupery (EPD), conegut per la seva celebèrrima obra El petit príncep, però que en la seva obra menys coneguda Ciutadella, ens deixa la següent perla pedagògica: «Si vols construir un vaixell, no comencis a tallar per tallar fustes i distribuir el treball... sinó que primer has de saber engrescar en els homes i dones l'anhel del mar lliure i ample».

Una enquesta realitzada per l'Institut Catòlic d'Estudis Socials sobre les causes del fracàs matrimonial, publicada en el llibre La família avui i aquí, constata que la «manca de tendresa entre els esposos» és la principal causa de separació.

Si la pornografia és el verí que deshumanitza les relacions sexuals, l'antídot que les humanitza és la tendresa.

Educar, conrear tendresa és la clau de volta de l'amor sostenible. La tendresa s'expressa amb afecte, delicadesa, cortesia, elegància, delicadesa i comprensió recíproca. Els adults hem de projectar aquests sentiments al nostre entorn, si volem que els petits i adolescents els espongin en els seus cors.

La tendresa ha de ser l'anhel que empenyi els nostres afanys vitals de l'amor ample i lliure, tal com afirma Montserrat Roig (1946-1991) a Un pensament de sal, un pessic de pebre: «... Hi ha notícies que no es publiquen perquè no fan vendre. Ni que les regalis, te les publiquen. La felicitat o la tendresa no són rendibles... La tendresa segueix sent un luxe. Se serveix de franc, no es compra ni es ven. No entra dins les lleis del mercat, però, per arribar-hi, de vegades cal tota una vida».