La Laura Rosel ha entès ben de pressa el que significa una emissora pública a Catalunya, no en va prové del FAQS, una escola d'equanimitat periodística. Ja sabíem que els mitjans públics catalans mai no han de criticar el Govern, al contrari, han de llepar les natges dels seus membres fins a desgastar-les. El que molta gent desconeixia -no així la Rosel, per això farà carrera- és que també estan obligats a reconvenir qui gosi posar en qüestió les accions del governet. Que un expert en epidèmies asseguri que la consellera Vergés no en té ni idea de medicina (ni de res, hauria d'afegir) i que les seves actuacions en la pandèmia són com les que duria a terme una mestressa de casa qualsevol mentre acaba de fer el sofregit de l'arròs, a Catalunya només mereix un tractament: dir-li a l'expert que calli i no molesti.

La Rosel n'ha après amb rapidesa, la noia apunta alt. De presentar el FAQS a dirigir el matinal de Catalunya Ràdio i, si no s'esgarria, la seva carrera arribarà a les més altes fites a què pot aspirar una periodista llacista: ser convidada a la paella de la Rahola, si a la covid plau. D'aquí a ser rebuda en audiència a Waterloo no hi ha més que un pas.

El periodisme públic -i part del privat- català és això, i fa bé la Rosel de seguir el camí marcat sense desviar-se ni un mil·límetre. No es tracta d'informar, sinó de convèncer els oients que tot el que fa el governet és bo, que la covid està controlada, que si fóssim independents ja hauríem derrotat el virus i que la vacuna serà catalana o no serà. No està bé sembrar dubtes, que es comença dubtant i s'acaba pensant, només faltaria que als catalans els agafés per pensar pel seu compte i s'adonessin que fa anys que els estan enredant amb la republiqueta, més enllà de virus i malalties.

La Rosel és innocent, l'únic que vol és fer carrera, no de periodista sinó de palanganera, però carrera a la fi. La seva antecessora al programa matinal, la Mònica Terribas, bé va saludar fa tres anys els oients amb un «bon dia, ciutadans de la república catalana» i la farsa li ha servit perquè li caigui de regal un programa a TV3. És normal que les jovenetes vulguin seguir-ne l'exemple. Jo, llepona per llepona, prefereixo la Rosel, que fa d'inquisidora però almenys no enganya els babaus.