Encara que sigui confusa i embolicada en gesticular i en parlar, a la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso se li entén el que diu perquè ho repeteix. No contesta, però respon.

-Senyora Ayuso, Quines mesures sanitàries bla, bla ...

- L'economia bla, bla ...

Aquell farda retòrica de «Madrid és Espanya dins d'Espanya què és Madrid si no és Espanya?» el responia a «aquesta llibertat, que a qualsevol hora es pugui comprar en qualsevol botiga». Madrid és una botiga oberta. Segons ella.

No, no és lenta quan vol actuar en el sentit en què li agrada fer-ho. En un moment organitza un acte d'homenatge als madrilenys morts per covid als quals ningú ha reclamat. En un altre, videoconferència amb Pedro Sánchez i els seus col·legues autonòmics, però «em demano primer», que tinc funeral a l'Almudena. Té fe liberal i la fe no es negocia. En el debat sanitat-economia Díaz Ayuso creu de manera desacomplexada en les persianes aixecades i políticament treu més benefici de les pompes fúnebres que dels grups bombolla. Va anunciar mesures dolorosíssimes i el superlatiu va encaixar millor amb les defuncions que amb les restriccions. Pel suport que li dona el seu partit, podem inferir que aquesta hauria estat la política sanitària del PP si hagués governat Espanya. Sanitat, economia i teatralitat política coincideixen en la compravenda de corbates negres.

El Govern socialista de Pedro Sánchez sempre ha dit defensar el contrari, encara que no sempre ho ha defensat, com es va veure en la desescalada de tres en tres cap a la nova normalitat i en l'obertura al turisme, causa que la segona onada esclati sobre la primera. Malgrat col·locar la salut com a prioritat i tancar el país durant tres mesos, Espanya va tenir i té més morts directes i indirectes que cap altre país del seu entorn. Això necessita un estudi extern immediat i no és acceptable dir «ara anem a combatre el virus i ja analitzarem després» perquè poden estar repetint-se errors i, sobretot, perquè es veu la jeta tot darrere de la mascareta.